III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN:
L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (7)
La
idea d’una pleballa salvatge i encegada per la cobdícia i l’enveja està molt
clara a The Hanging Tree (El árbol del
ahorcado), dirigida per Delmer Davis i estrenada l’any 1959. Aquí s’ens explica
una història d’amor en el context de la febre de l’or a Montana. Un metge
ex-pistoler i ex-jugador, Robert Frail, Gary Cooper en la seva última
interpretació, es troba amb dos antics enemics en un poble miner: el curander
del poble, George Grubb (George Scott) i el buscador d’or Frenchy Plante (Karl
Malden). Tots dos eren l’antítesi de Frail i per això l’odiaven; encara més des
que Frail li havia guanyat a Plante una mina d’or en una partida al póquer.
En
arribar al poble -en realitat una colònia minera- Frail s’havia fet càrrec d’un
jove delinqüent a qui pretén regenerar, Rune, i d’una jove bellíssima, però
cega, Elizabeth Mahler (Maria Schell), com a conseqüència de les cremades d’una
insolació. Però Frail té un passat tèrbol i freqüents malsons relacionats amb
l’incendi de la seva casa i la mort de la seva esposa i un germà.
Un cop curada Elizabeth i havent recuperat la
vista, s’associa amb Plante per buscar or, però ell intenta violar-la i Frail
el mata. Aleshores el curander incita els miners a incediar la casa del metge i
a llinxar-lo. Elizabet i Rune aconsegueix salvar-lo quan ja tenia la corda al
coll a canvi de donar-los la titularitat de la mina d’or. Un cop alliberat,
Elizabet i Frail abandonen el poble.
The Hanging Tree presenta, certament, una visió molt
pessimista de la comunitat, però esperançadora quant a la possibilitat
individual de victòria sobre les pròpies obsessions i la mesquinesa dels
altres. El seu lirisme es troba en una continuada anàlisi moral i un rebuig
patent de la intolerància, la hipocresia i la cobdícia, amb un culte apassionat
a la veritat i a l’amor, ja que l’amor és qui venç, al capdavall, sobre la
mentida i l’odi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada