III.2.- LA LÍRICA AL
WESTERN: L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (9)
Han
passat catroze anys; després d’haver fet la guerra i amb una bona fama de ràpid
amb el revòlver, retorna el nen Matthew Garth , ara un jove (Montgomery Clift),
al ranxo que l’havia vist créixer. Però la seva rapidesa amb el revòlver no
amaga un caràcter honest i respectuós amb els altres, molt més humanitari que
Dunson. Però les coses no són ara com quan havia marxat a la guerra feia uns
anys. La guerra s’ha acabat i el sud està arruinat; no hi ha mercat pel ramat.
I aquí sorgeix la genial idea de Dunson: reagrupa tots els caps de ramat -també
en roba als seus veïns, un altre detall que justifica dient que no en faran res
aquí- i es proposa portar els més de deu mil caps de bestiar fins a Missouri,
on hi ha el tren i carregaran el carregaran cap els mercats del nord. Un viatge
de més de mil milles i ple de perills, indis, impediments climatològics, cuatreros… el viatge duraria mesos.
Des
del començament del trajecte Dunson es manifesta cada cop més agressiu,
autoritari i irracional. La violència que utilitza amb els treballadors fa que
comencin a sorgir protestes. Cada cop més sol i més obsedit, Dunson persevera
en la seva tirania. El fins aleshores submís fill adoptiu, Matt, se n’adona
perfectament del que està passant. A més Dunson ha contractat un pistoler,
Cherry Balance (John Ireland), per contrarestar entre el personal el prestigi
de Matt. Ambdós són rapidíssims i estableixen d’entrada una relació de
rivalitat. El duel final sembla inevitable. Però no serà així, el concepte de
solidaritat de classe s’imposarà.
Quan
Dunson arriba al màxim exponent de violència i irracionalitat, tot volent
penjar dos desertors del grup que s’havien escapat per la nit i
que Balance havia capturat, Matt encapsala la rebelió i és secundat per la
resta d’homes, inclòs Balance. Dunson és expulsat del grup, que queda sota el
comandament de Matt i decideix dirigir-se a Abilene (Arkansas), una ruta més
viable i on també hi havia tren. Com li havia passat a Dunson quinze anys
abans, Matt troba l’amor en una caravana que han salvat dels indis en la figura
de Tess Millay (Johane Dru). L’ombra de Dunson presegueix tot el grup; ha jurat
matar-los i saben que haurà anat a contractar pistolers i que els anirà al
darrere fins que els trobi.
Finalment,
després de nombroses penalitats, arriben al ferrocarril i a la ciutat
d’Abilene. Matt ven molt avantatgosament el bestiar i, després de pagar els
seus homes, demana que la resta sigui un xec a nom de Dunson -el fill rebelat
no ha perdut, però, la dignitat ni el respecte a la propietat-. Quan arriba
Dunson amb els seus pistolers tots els membres del grups estan disposats a
donar la vida lluitant per Matt. Però no farà falta: els dos grups es mantenen
a l’expectativa mentre pare i fill es
barallen a cops de puny. Una baralla que Tess atura. Aleshores, el capitalista
salvage i pare autoritari sembla comprendre d’una vegada el que està passant en
realitat. La noia representa, unida amb Matt, la continuïtat de la seva pròpia
obra. Finalment, la tendència metafísica a la immortalitat havia vençut en el
vell ranxer a l’instint de propietat. A més, en haver fet el xec a nom de
Dunson, Matt havia demostrat completa fidelitat a l’empresa que son pare
adoptiu havia construït. Aleshores és quan Dunson ha de reconèixer haver-se
equivocat i decideix donar-li, a partir d’alehores, la meitat de la propietat
del ranxo a Matt: “T’ho has guanyat”, li diu quan acaba la pel.lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada