dimecres, 13 de juny de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XIX)


III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN: L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (8)

Una curiosa relació feudiana entre pare i fill -adoptiu- amb l’empresa o el negoci familiar com a marc d’interacció, i els límits de l’ètica liberal del culte al treball i a l’empresa per damunt de les persones, es troba magistralment emmarcada a Red River (Río Rojo,1948), dirigida per Howard Hawks i protagonitzada per John Wayne i Montgomery Clift. L’enfoc econòmico-laboral de la pel.lícula se centra en la larga ruta de transport de ramat des de Texas fins a Abilene (Arkansas). El caràcter despòtic de l’empresari, com a prototipus del capitalisme més salvatge provocarà que els cowboys es rebelin i donin a la rebelió una imatge de vaga en la qual preval el concepte de solidaritat obrera. La duresa del treball dels cowboys queda reflectida fidelment: el vadeig dels rius, l’estampida nocturna, la càrrega contra els indis que atacaven  una caravana… Red River ateny en bona mesura les tonalitats d’una epopeia social i situa la classe obrera com a protagonista d’una gesta adscrita al desenvolupament de la nació.

Però aquest aspecte èpic queda emmarcat en un altre de líric, que correspon a la història dels dos personatges principals, una relació freudiana entre el pare i patró i el seu fill adoptiu i treballador, que al final es rebela contra la tirania paterna i patronal. Vegem els fets:

Tom Dunson (John Wayne), un jove emprenedor que vol fer fortuna fundant un ranxo, abandona amb el seu amic i criat  Nadine Groot (Walter Brennan) la caravana on viatjava la seva enamorada, tot després d’haver-li promès que la faria avisar quan ell ja estigués mínimament instal.lat en el nou ranxo. Poc després els indis ataquen la caravana i Dunson comprova la mort de la seva estimada en trobar la seva polsera en un indi. La insensibilitat de Dunson per tot allò que no sigui el treball ja es fa palesa al començament: després d’haver abandonat la caravana hi veuen fum, i el seu amic li suggereix de tornara ajudar-los. Dunson diu que són mássa lluny per ajudar-los i que ells ja sabran sortir-se’n.

L’únic supervivent de la caravana és un nen i la seva vaca. Dunson s’emporta el nen amb ell. Quan els tres arriben a bones terres, decideix instal.lar-s’hi i marcar els dos únics caps de ramat que tenia, un de seu i un del nen. Aquí també hi ha un fet significatiu que ens diu molt del personatge: apareixen uns genets que els diuen que aquelles terres pertanyen a un terratinent que est troba sis-centes milles més al sud, Don Fernando, que posseïa drets sobre les terres atorgats per la corona d’Espanya feia molts anys. El qui això diu és un pistoler a sou del cacic que els sommina a marxar. Dunson el mata i decideix quedar-se:  funda el ranxo Red River per dret de conquesta del territori. Sembla molt admirable la lluita contra el latifundi, però ja no ho sembla tant si del que es tracta és de fer el mateix. L’únic dret a què s’acolleix Dunson per matar el qui està defenent una propietat privada és que no aprofita la terra: mentalitat mexicana contra nord-americana. Però no ens confonguem, no s’està reivindicant allò de la terra per qui la treballa, per tal com el mateix Dunson s’encarregarà d’anar-nos demostrant al llarg del film.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada