III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN:
L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (8)
Una
curiosa relació feudiana entre pare i fill -adoptiu- amb l’empresa o el negoci
familiar com a marc d’interacció, i els límits de l’ètica liberal del culte al
treball i a l’empresa per damunt de les persones, es troba magistralment
emmarcada a Red River (Río Rojo,1948),
dirigida per Howard Hawks i protagonitzada per John Wayne i Montgomery Clift.
L’enfoc econòmico-laboral de la pel.lícula se centra en la larga ruta de
transport de ramat des de Texas fins a Abilene (Arkansas). El caràcter despòtic
de l’empresari, com a prototipus del capitalisme més salvatge provocarà que els
cowboys es rebelin i donin a la rebelió una imatge de vaga en la qual preval el
concepte de solidaritat obrera. La duresa del treball dels cowboys queda
reflectida fidelment: el vadeig dels rius, l’estampida nocturna, la càrrega
contra els indis que atacaven una
caravana… Red River ateny en bona
mesura les tonalitats d’una epopeia social i situa la classe obrera com a
protagonista d’una gesta adscrita al desenvolupament de la nació.
Però
aquest aspecte èpic queda emmarcat en un altre de líric, que correspon a la
història dels dos personatges principals, una relació freudiana entre el pare i
patró i el seu fill adoptiu i treballador, que al final es rebela contra la
tirania paterna i patronal. Vegem els fets:
Tom
Dunson (John Wayne), un jove emprenedor que vol fer fortuna fundant un ranxo,
abandona amb el seu amic i criat Nadine Groot (Walter Brennan) la caravana on
viatjava la seva enamorada, tot després d’haver-li promès que la faria avisar
quan ell ja estigués mínimament instal.lat en el nou ranxo. Poc després els
indis ataquen la caravana i Dunson comprova la mort de la seva estimada en
trobar la seva polsera en un indi. La insensibilitat de Dunson per tot allò que
no sigui el treball ja es fa palesa al començament: després d’haver abandonat
la caravana hi veuen fum, i el seu amic li suggereix de tornara ajudar-los.
Dunson diu que són mássa lluny per ajudar-los i que ells ja sabran sortir-se’n.
L’únic
supervivent de la caravana és un nen i la seva vaca. Dunson s’emporta el nen
amb ell. Quan els tres arriben a bones terres, decideix instal.lar-s’hi i
marcar els dos únics caps de ramat que tenia, un de seu i un del nen. Aquí
també hi ha un fet significatiu que ens diu molt del personatge: apareixen uns
genets que els diuen que aquelles terres pertanyen a un terratinent que est
troba sis-centes milles més al sud, Don Fernando, que posseïa drets sobre les
terres atorgats per la corona d’Espanya feia molts anys. El qui això diu és un
pistoler a sou del cacic que els sommina a marxar. Dunson el mata i decideix
quedar-se: funda el ranxo Red River per
dret de conquesta del territori. Sembla molt admirable la lluita contra el
latifundi, però ja no ho sembla tant si del que es tracta és de fer el mateix.
L’únic dret a què s’acolleix Dunson per matar el qui està defenent una
propietat privada és que no aprofita la terra: mentalitat mexicana contra
nord-americana. Però no ens confonguem, no s’està reivindicant allò de la terra per qui la treballa, per tal
com el mateix Dunson s’encarregarà d’anar-nos demostrant al llarg del film.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada