El Jorge la clavava l'altre
dia a l'última «Crònica» del 2012. Efectivament, el missatge d'Homs no era, ni
en aquest sentit ni en cap altra, gens ambigu. I és clar, els matissos brillen
per la seva absència en els darrers missatges provinents de Camelot. Més que no
veritats, els que se'ns està transmetent són axiomes. És a dir, veritats tan
evidents en si mateixes (per a la parròquia) que no "precisen" demostració. Ja se
sap, les demostracions són feixugues i la personal tampoc està per matissos. No
ha estat educat per estar-hi. Així doncs, a partir d'ara, tota la culpa,
absolutament tota la culpa dels retalls que hi hagi i, cal afegir, de qualsevol
altre contratemps que posi el govern artúric en algun destret, és de Madrid.
Una maniobra en tres fases
-l´última, indesitjada- amb un objectiu final que tal vegada s'empassi bona part
de la societat catalana. En una primera fase, el govern de la Generalitat es
desresponsabilitza dels mals que pugui causar; en una segona fase, responsabilitza en exclusiva «Madrid». En
la tercera fase, un error forçat atesa la naturalesa del procés, el govern de la Generalitat s'irresponsabilitza. Es declara explícitament no responsable, però implícitament irresponsable.
És a dir, no solament eludeix responsabilitats que, segons sembla ara, no són
cosa seva, sinó que també s'està inhibint del que pugui passar a d'altres
àmbits que sí que són, o eren, cosa seva. Altrament dit, tot allò que no sigui
l'organització del referèndum per la independència, no és cosa d'aquest govern.
Doncs estem ben posats amb aquest govern de desresponsabilitzats
responsabilitzadors irresponsables.
Així doncs que, per si de
cas no ho sabíem, ara ja ho sabem: el cas «Palau», el «Pretoria», els «ITV», la
privatització amb lucre de la sanitat pública catalana, l'agència catalana del
medi ambient, el famos 3% o la privatització de la Companyia d'Aigües del Ter i del Llobregat -que encara no està clar si és només corurpció o hi ha també incompetència- i tantes altres corrupteles com hi ha hagut... són
cosa de «Madrid». Acabaran amb la síndrome de Jeannette: són corruptes perquè
Madrid els ha fet així! Fins i tot hem de començar a considerar la hipòtesi que
el projetil que li va fer perdre un ull a una pobra senyora el dia de la vaga
general, fos disparat per un guàrdia civil camuflat!
Sembla que ja ha conclòs el
procés de construcció de l'enemic extern,
un invasor que «ens roba». La culpa és tota seva. Però en aquest fase de
l'estratègia de la tensió hi ha encara una cosa que hi falta i que, sens dubte,
no trigara a aparèixer, un nou conill tret de la xistera: la caça del desafecte. L'enemic
intern. No pot trigar. Algú més ha de tenir la culpa, no n'hi ha prou només
amb els «espanyols». Per a on començáran?
Ens espera un Annus
irae.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada