III.1.- L’ÈPICA AL WESTERN - EL MITE
FUNDACIONAL(5)
L’èpica de la conquesta i colonització
de l’oest americà troba probablement el seu màxim exponent a How the West was won (La conquista del
Oeste), superproducció estrenada l’any 1962 amb l’ambiciós projecte de
donar una panoràmica general i glorificadora del procés d’ocupació de les
terres del far west a través de quatre generacions -dues de les quals són les
protagonistes centrals. Va ser dirigida conjuntament per Henry Hathaway, John
Ford i George Marshall, i protagonitzada per una vertadera constel.lació
d’estrelles consagrades en el gènere, de tal manera que podríem dir que no hi falta ningú: Carroll Baker, Lee J.
Coob, Henry Fonda, Carolyn Jones, Karl Malden, Gregory Peck, George Pepard,
Robert Preston, Debbie Reynolds, Eli Wallace, Richard Widmark, James Steward, Henry Fonda, John Wayne… i
fins i tot apareix en una escena de la primera part el que després serà
protagonista de nombrosos westerns serie B, Lee van Cleef. En definitiva, How the West was won pretenia esdevenir la pel.lícula per excel.lència del
gènere, la visió global de la conquesta de l’oest. No és estrany, doncs, que hi
apareguin tots els tòpics del gènere: els pioners, els trampers, els
jugadors de póquer del Mississipi, les ballarines de saloon, la guerra civil, els indis, el ferrocarril, els pistolers… la gesta
d’un gran poble que ha sabut crear un gran país.
La primera generació és la dels
pioners, els aventurers i els trampers. La dels que van cap a l'oest a la
recerca de la terra promesa i la dels homes de frontera que vivien d'ella: des
dels caçadors de castors fins els tahurs del Mississipi. La combinació funciona
en la mesura que els pioners, tot i els seu caràcter esforçat, no sobreviurien
en una terra salvatge com aquella de no fusionar-se genèticament amb els trampers
i aventurers. D'aquesta fusió en sorgiran dues generacions, que seran les de la
guerra civil, el ferrocarril, els indis i els pistolers.
El final de la pel.lícula és, en aquest sentit, una autèntica perla: la tieta ex-cabaretera -de segona generació-, el nebot, ex-militar i ex-sheriff -tercera generació-, la seva esposa i llurs tres fills es dirigeixen en carro cap al seu nou ranxo a Arizona, tot després d’haver liquidat els darrers assaltadors de trens. La llei i l’ordre ja s’han instal.lat definitivament; la frontera s'ha acabat; Amèrica ja és un país i els temps heroics han quedat definitivament enrera. Aleshores, apareixen en pantalla imatges de les modernes ciutats americanes, llurs autopistes, llurs ponts, llurs edificis, amb un missatge en off on, en nom del poble americà, s’agraeix la contribució d'aquelles generacions en la forja de la nova terra de promissió.
Una vegada més, la qüestió de l’avenç
de la civilització es presenta com a quelcom desitjable i alhora inevitable.
Els trampers, els indis, els pistolers… tots van quedant inevitablement enrera
en nom del imparable procés de modernització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada