diumenge, 8 d’abril de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (IV)


CONTINUACIÓ: EL WESTERN I EL CONTEXT

Semblança del general Custer (3)

 La segona pel.lícula és Custer i the west. Aquí se'ns presenta un Custer interioritzat com una mena de guerrer nat que disfruta amb el combat. Un Custer que presenta certs perfils aristocràtics en la línia d'un Ernst Jünger, per exemple, però sense la seva formació intel·lectual. Li repugnen certes pràctiques genocides inevitablement lligades a les noves tecnologies militars, però les compleix amb un estricte sentit de l'ordre i la disciplina. En realitat, no sembla que la seva repugnància pel genocidi de dones, vells i nens indis ni, encara menys, que la seva aversió a la guerra mecànica sigui per escrúpols morals, sinó més aviat perquè li planteja una evidència força desagradable: els indis seran exterminats, i la liquidació física de l’enemic planteja un problema terrible si del que es tracta és de divertir-se fent la guerra. Perquè la guerra s'acabarà quan no quedin indis.

Davant d'aquesta perspectiva, Custer renega de la mecanització de la guerra perquè acaba amb la guerra tal com ell l'entén i lli agrada. Ens trobem davant d'un individu que no vol amotllar-se als nous temps, els de la guerra mecànica i d’extermini; un Custer turmentat, necessàriament en conflicte amb si mateix i a qui probablement hauria entusiasmat aquella famosa frase de Théophile Gautier, plutôt la barbarie que l’ennui[1]. En el desplegament de la lògica de la guerra ha aparegut la possibilitat real l’extermini físic que amenaça deixar-nos sense enemic i reduir les guerres a l’amuntegament de ferralla, un espai on ja no hi haurà lloc per a l’heroisme que reivindica i del qual reclama provenir.

Custer descobreix això en el film al mateix temps que els Estats Units estaven aplicant els bombardejos massius al Vietnam, acusats de genocidi per més de mig món  i amb seriosos problemes interns pera mantenir una guerra amb una lògica de l’extermini limitada, donat el context geopolític del moment no permetia la guerra total. Quan Custer descobreix que les seves heroiques lluites a les prades amb les indis ja han quedat definitivament enrera, decideix autoimmolar-se amb els seus vells enemics atorgant-los, per una vegada, el plaer de la victòria. Els indis no són encara ontològicament éssers humans, sinó més aviat allò que cal que existeixi per a gaudi i exercici de les heroïcitats dels guerrer blanc, un superhome de tall nietzscuià que s’adona que l’ardidesa del guerrer ha deixat pas inevitablement a les habilitats del carnicer; altrament dit, que la guerra és una forma de mercat.

Finalment, la tercera pel.lícula és Little big man (1970), d'Arthur Penn, protagonitzada per Dustin Hoffman. Està plantejada com una una mena de Càndid de Voltaire traslladat a l’oest americà i inspirada en un personatge que sembla ser que va existir realment. Un nen blanc és l'únic supervivient de l'atac a la caravana en què viatjava cap a l'oest amb sons pares. Una altra tribu índia, els txeiennes, l'adopta i es cria entre ells sent-ne un més. A partir d'aquí, alternarà entre blancs i pell-roges, segons el cas, i serà testimoni del genocidi i extermini dels indis de les prades i de la seva desaparició com a poble. A punt de morir als 120 anys d'edat, li exlica els seus records a un periodista interessat folclòricament en la vida dels antics indis de les planes.

Fill de blancs, però criat amb els indis, el nostre personatge es troba d’entrada en una situació perillosament liminal en un món que, des d’un dels costats, el dels blancs, s’ha decidit que els indis han de desaparèixer. I els indis desapareixeran com a conseqüència de l’irresistible presió del poder blanc, en un genocidi molt més calculat i planificat del que s’ha reconegut mai i que no presenta massa diferènces formals amb l’holocaust prepetrat pels nazis contra els jues. Les diferències són, en tot cas, de continguts: capacitat d'aplicació sistemàtica de la tècnica per matar en sèrie. Aquí, la figura de Custer, que va apareixent recurrentment al llarg de la pel·lícula, és la d’un assassí sanguinari i sense escrúpols; borratxo, grotesc i esperpèntic, enamorat de la seva pròpia llegenda i al qual el caire tragicòmic del film li atorga un caràcter patètic.

De la llegenda de l’heroi èpic convertit en glòria nacional, hem passat a un sàdic i brutal executor de les directrius d’un sistema no menys sàdic i brutal que ell mateix. El caràcter humà recau ara del costat dels indis, subjectes forçats d’un genocidi del qual en són conscients i enfront al qual saben que no hi poden fer res.



[1] Abans la barbàrie que l’avorriment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada