diumenge, 22 d’abril de 2012

Asimetria ministerial = joc trampós


A la compareixença de divendres per anunciar les antepenúltimes retallades que aplicarà a l’ensenyament, el Ministre d’Educació va incórrer en una omissió que el delata. A l’hora de parlar dels professors de Secundària, la informació sobre els horaris lectius va ser, en tot moment, d’allò més detallada. Per cert, amb uns nivells de desinformació alarmants venint de la màxima autoritat educativa del país. Ara tothom sap, si és que encara no ho sabia, que els professors de secundària feien majoritàriament 18 hores lectives setmanals i que a partir d’ara en faran 20.
Es clar que sí! que treballin més i que no facin tantes vacances! s'exclama el garrulo de torn degudament esperonat per una informació capciosa. Està clar que els professors d'institut cada vegada ens assemblem més als jueus de l'Alemanya dels anys 20. I l'únic que ens queda és esperar que no arribin els trenta ni els quaranta. Què li farem! diuen que més val caure en gràcia que ser graciós.
Però el ministre, tant explícit a l’hora d’informar sobre la secundària, es va tornar molt més críptic quan va tocar parlar dels professors universitaris. Tant críptic que l’asimetria en el tractament informatiu d'uns i d'altres no pot ser pas casualitat. I si no es casualitat, aleshores és mala fe. Dels professors universitaris, l’únic que va dir és que les hores de docència i les “d’investigació” seran una mena de vasos comunicants. Però quantes hores fan de docència els professors universitaris? Això no ho va dir. I tenim tot el dret a preguntar-nos per què no va dir el ministre que a la universitat fan 6 hores setmanals durant tres mesos l'any? Que potser li feia vergonya dir que això no ho pensa tocar perquè ja s’estalvia prou amb les retallades a la secundària?

Que no se'm malinterpreti. No tinc res contra l'horari dels professors universitaris, però per què el dels professors d'institut es proclama públicament presentant-lo com un greuge a la jornada laboral normal mentrestant calla sobre els d'universitat? Perquè si realment fos un greuge fer 18 hores lectives a la setmana, més ho hauria de ser fer-ne només sis, o no?
La cosa està molt clara. A la Sanitat i a la Universitat, les retallades les paguen els usuaris; a la secundària els professors. I tot el que es pugui dir més enllà d’això són excuses de mal pagador; de molt mal pagador. Tant hi fa la Generalitat o el govern espanyol. Per l'únic que es barallen és per a verue qui és el que mata l'elefant -una activitat molt de moda, aquesta de matar elefants-, si ells o els altres. Però que la bèstia palma, això està decidit per endavant.

Em ve el ressò de la frase de Milton que vaig penjar ahir adequada al cas: potser guanyareu, segurament que guanyareu, però mai no sereu acreedors al meu respecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada