III.1.- L’ÈPICA AL WESTERN - EL MITE
FUNDACIONAL (3)
Aquesta idea de l’enemic intern apareix també
a They
died with their boots on (1941),
dirigida pel Michael Curtiz -Murieron con
las botas puestas en la traducció castellana respectant, aquí sí, el títol
original- que ja hem abordat una mica en tractar els diferents enfocaments sobre Custer segons l'època i que aquí ens
recrea la seva figura, interpretada per Errol Flynn, des dels dies de la guerra
civil fins a les guerres índies i la seva derrota i mort, amb el setè de
cavalleria en ple, a la batalla de Little Big Horn. El plantejament ideològic
és similar al de l’anterior. També com a The
Plainsman, els únics tocs de lirisme venen de la mà de la protagonista
femenina, Mrs. Custer (Olivia de Havilland), relegada a la condició de mer
objecte decoratiu en un món on allò més important és el deure. Estrenada al
novembre de 1941, un mes abans de l’entrada en guerra dels EU, el film, és una
glorificació de la figura del general Custer, que encarna els més purs ideals
militars i patriòtics. Una vegada més, els indis estan allí perquè els matin.
Custer és el militar disciplinat i lleial que no dubta en anar conscientment a
la mort, en una missió suïcida, per tal de mantenir el seu sentit de l’honor.
Un cant als valors militars contra els civils -el venedor d’armes als indis és
un civil, és clar- en uns temps en què calia posar la nació sencera en peu de
guerra i que la gent acceptés disciplinadament anar a morir per la pàtria.
Un aspecte interessant pel que fa al tipus de
consideració que mereixen els indis és l’explicitació de l’incompliment per
part dels blancs dels tractats de pau amb els indis[1].
Aquest incompliment s’ens presenta com una fatalitat. Un home d’honor, com
Custer, no pot violar la seva paraula flagrantment, encara que sigui amb uns
salvatges primitius com els indis. L’argumentació és bastant curiosa: en el
tractat de pau acordat per Custer amb els indis, aquests cedien grans
extensions de territori però se’ls deixava conservar les seves muntanyes
sagrades, Black Hills. Alehores
comença a córrer el rumor que s’ha trobat or precisament a Black Hills, amb la
consegüent allau humana de buscadors que violen les muntanyes sagrades índies.
I si hi ha or, s'han acabat els tractats de pau. Custer intenta contenir els
buscadors d’or, però no pot. Rep, a més a més, ordres superiors de no impedir
l’allau de buscadors i de protegir-los contra els atacs dels indis que, d'altra banda, no
feien sinó defensar el seu territori. És curiós com la violació del tractat de pau amb els indis es presenta como a absolutament normal i gairebé legitimada moralment:
el dret dels buscadors d'or a ocupar el territori indi sembla que ve donat pel
destí manifest de la nació americana. El With
God on Our Side de Bob Dylan. I s'hi
t'ha tocat ser indi, mala sort, però les coses són així. Tan simple com això.
Indignats per la violació del tractat, els
indis tornen a la guerra. Custer aleshores dimiteix, però quan s’assabenta que
al seu setè de cavalleria li ha estat encomanada una missió suïcida, decideix
tornar-hi. Abans, però, simula reconciliar-se amb el traficant d’armes i
després d’una impressionant borratxera nocturna, el lliga a una carreta, de tal
manera que quan l'endemà es desperta, es troba de marxa amb l’exèrcit cap a
Little Big Horn. El dolent acaba doncs redimint-se per la via de la mort
heroica al costat de l’heroi llegendari. Al capdavall, tots plegats eren blancs. I els indis són una altra cosa... com els japonesos o els alemanys amb qui se les haurien només unes setmanes després de l'estrena de la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada