II.-
EL WESTERN I EL CONTEXT (CONT):
Semblança
de George A. Custer (2)
Qui va ser realment George Amstrong
Custer? en realitat no hi ha gran cosa que resulti destacable en la seva
biografia oficial, més enllà de les matances indiscriminades del que actualment
anomenaríem "població civil" índia -nens, dones i vells-, que el situarien avui en dia davant
d'un tribunal internacional sota l'acusació de crims contra la humanitat, i la
seva posterior derrota i mort a mans dels indis. Custer havia estat l'últim de
la seva promoció a West Point, però l'esclat de la guerra civil el mateix any
de la seva graduació -en un país que va
passar de tenir un exèrcit de vint-i-cinc mil soldats a mobilitzar-ne quasi dos
milions i mig- li va facilitar ascendir a
general de brigada en funcions durant la batalla de Gettysburg. D'aquí que se'l
conegui popularment com el general Custer.
En realitat, quan va morir a mans dels indis l'any 1876, era tinent-coronel.
Malgrat tot, Custer s'ha convertit en una llegenda americana i en el símbol de
les guerres contra els indis. Abans que es fes famós a Hollywood, un
proto-cinematogràfic William Cody el va inmortalitzar escenificant la seva
última batalla en el el circ ambulant Buffalo
Bill's wild west show.
I com ha tractat Hollywood a George A.
Custer? Doncs bé, segons en quina època hagi estat objecte de tractament
cinematogràfic, la figura de Custer adquireix trets força contraposats i
excloents. Citarem tres casos, corresponents a tres pel·lícules: la primera, They died with their boots on (Murieron con
las botas puestas)1941, dirigida per Michael Curtiz i amb Errol Flyn de
protagonista estelar. La segona, Custer
in the west (1967), de Robert
Siodmac -traduïda aquí com La última aventura-, protagonitzada per
Robert Shaw. Finalment, la tercera serà Little
big man (1970), d'Arthur Penn, protagonitzada per Dustin Hoffman.
A
They died with their boots on Custer és la glòria nacional, l'home d'acció
i el militar honest, disciplinat i brillant. El model que es necessitarà per a
la guerra que el país es preparava per lliurar. Només és derrotat per la
fatalitat pròpia de l'heroi i la maldat, expressada en la perversitat
intrínseca d’alguns homes de negocis sense escrúpols a l'hora de fer tractes
amb els indis. Són doncs elements aliens a la voluntat de l'heroi les que el porten
a la mort i a la derrota. Ell ha complert amb el seu deure. Com a recompensa
obté una mort gloriosa que transcendeix de lluny l’amargor de la derrota. És la
mort de l'heroi èpic. La seva gran victòria és l’exemple que ha sabut donar
enmig d’una nació necessitada de màrtirs i herois que s’ha proposat realitzar
el seu destí manifest.
El fet que l'estrena
d'aquest film coincidís amb l'imminent entrada dels Estats Units a la segona guerra
mundial diu molt de l'esperit que traspua: l’exemple de Custer és el referent
dels soldats americans que haurien d'anar a expandir l’imperi per Europa i per
Àsia. Primer contra els alemanys i els japonesos; després contra l’enemic
comunista. Per cert, ni una sola al.lusió a la condició humana del indis al
llarg de tota la pel·lícula. La fatalitat del seu destí quant a indis està escrita
per endavant. Sembla que ni tan sols existeixin per si mateixos i que només
apareguin per tal que el setè de cavalleria tingui ocasió de demostrar la seva
afinada punteria. L’indi, ontològicament parlant, no és; se’l pot matar tranquil.lament i no passa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada