UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (VII)

III.1.- L’ÈPICA AL WESTERN - EL MITE FUNDACIONAL (1)

 Comentarem i analitzarem en aquest capítol sis pel.lícules que considerem que cauen de ple en el gènere èpic. La inclusió d’un segon títol a l’encapsalament -el mite fundacional- respon al fet que la majoria d’aquests films tracten de la fundació i la formació d’una nova nació, en alguns casos, a través de varies generacions. Els valors que transmeten a través dels protagonistes coincideixen amb els de l’Amèrica clàssica. La impressionant èpica que els directors van construir sobre aquests primers fets verídics, convertits molt aviat en matèria de llegenda, es va vertebrar en un variat mosaic narratiu sobre les dificultats de la conquesta de territoris hostils i inexplorats. Una lluita violenta que no sempre va ignorar els aspectes més contradictoris del procés, inclòs el genocidi dels indis, però que apareix, en el millor dels casos, com un imperatiu ineludible, en la línia de la famosa frase del general Sherman: els únics indis bons que he conegut estaven morts. El conjunt de films resultants  configura un extraordinari cant de gesta en format àudio-visual, sense precedents en la història, sobre la fundació d’aquesta nova pàtria.

 Les sis pel.lícules[1] èpiques que hem escollit són: The Covered Wagon (Caravana hacia Oregón[2]), The Plainsman (Bufalo Bill), They died with their boots on (Murieron con las botas puestas), El Alamo (El Álamo), How the West was won (La conquista del Oeste), Gunfight at the OK corral (Duelo de titanes

 The Covered Wagon (1923), de James Cruze, és una pel.lícula que no solament apel.la als mites fundacionals dels Estat Units d’Amèrica, sinó que és ella mateixa també un film fundacional de gènere. El que s’havia fet fins aleshores eren pel.lícules de cowboys i pistolers, moltes d’elles de curta durada[3] i, en general, descontextualitzades. Aquí, en canvi, ens situem en un dels marc que s'aniran repetint al llarg de la història del gènere: la ruta cap a l'oest a la recerca d'una segona oportunitat a la vida, per part d'uns colons que no dubten a travesar les planes poblades d'indis ferotges i salvatges. La terra promesa és al final del camí, com a recompensa al final d'un viatge que és en si una prova que només els escollits superaran.

Amb Covered Wagon,  el western esdevindrà un magnífic mitjà d’afirmació nacionalista i de vertebració d'una societat pluricultural i pluriètnica que reinventa un mite comú[4] de nació en la gesta col.lectiva. Es tracta del feliç encontre entre un mitjà de nova aparició, com l’era el cinema als anys vint, i una certa mitologia encara bastant recent en el temps, encontre que va suposar la construcció simbòlica d’una imatge idealista de la pàtria. Una imatge que, retrospectivament, es planteja com a integradora -semper dins d'un ordre,és clar- en la mesura que no importa el passat, sinó el futur a què ens duu el present.

Estrenada l’any 1923, encara en cinema mut, presenta tots els tòpics d’afirmació col.lectiva nacional que aniran apareixen successivament al llarg del gènere. Ens trobem amb un territori que funciona com una  mena de terra promesa, una terra verge i salvatge que és alhora la terra de les oportunitats. En aquest cas, els territoris del que avui constitueixen l'estat d'Oregon.

Com a tot mite fundacional, està ple de llocs comuns. El referent de l’Eneida, els troians navegant per la Mediterrània a la recerca de la terra que els déus els han promès, terra en la qual fundaran un gran poble que dominarà el món, és força present en aquest film, així com a la majoria dels que fan referència explícita a la colonització d’un territori. L’esquema argumental funciona també, d’alguna manera, com l’Eneida. Un grup de colons es dirigeixen, fugint de la misèria o la derrota, en caravana cap a la terra de l’esperança. El líder del grup -Enees, Moisès...-  serà un explorador, un aventurer, un conductor de ramat o un pistoler protector, però sempre algú la condició del qual és diferent a la del poble que està guiant -la figura de l’heroi- que assumeix la missió de dirigir la comunitat devers la terra de promissió, a través d’un itinerari amb una clara referència teleològica, tot superant les constants dissidències en el grup, l’hostilitat dels elements o els atacs dels indis. I precisament atesa la seva diferent condició, es redimirà conduint el grup cap al seu destí. Per regla general, però, no podrà compartir aquest destí amb el grup que ha liderat. Com Moisès, només va poder albirar la terra promesa des de lluny, tot just abans de morir.

A Covered Wagon apareix també la idea del progressiu assentament dels colons a les noves terres com una aventura col.lectiva, que es configurarà en l’imaginari americà com el procés heròic del sorgiment d’una nació amb els valors típicament liberals: individualisme, certament, però també necessitat d’acció conjunta contra les amenaces exteriors.

The Covered Wagon es presenta com una crònica semi-documental sobre el viatge de les caravanes de pioners camí d’Oregon. Es tractava de reconstruir històricament els fets que hom pretenia relatar. El resultat, però, va ser que la imatge d’una realitat que es pretenia històrica fou alhora el punt de partida de tota una mitologia cinematogràfica. Fins i tot el rodatge de la pel.lícula es va veure afectat per la mitologia que el propi film va generar: les dificultats del rodatge, en escenaris naturals i en el mateix lloc dels fets que es narraven, va ocasionar l’endarreriment dels terminis previstos i l’esgotament del prressupost. Sembla que Cruze es va arribar a plantejar la suspensió sine die del que quedava del rodatge. Aleshores, els extres contractats, molts dels quals eren descendents d’aquells primer pioners, van imposar-ne la continuació tot acceptant de no rebre més salaris. Covered Wagon és doncs una llegenda per doble partida: en primer lloc, pels fets narrats que serviran de base a la estètica i a la mítica dels western i per tal com és un film fundacional de gènere; en segon, per tal com la història del cinema l’ha envoltada d’una heroïcitat pròpia dels mateixos pioners a qui representaven.

---

[1] El capítol IV d’aquest treball inclou una fitxa tècnica de cadascuna de les pel.lícules que al llarg del treball anirem comentant i analitzant.

[2] Cal no confondre aquesta Caravana hacia Oregón amb un altre film, sonor i en color, rodat als anys seixanta, amb Kirk Douglas com a protagonista, que es va doblar també amb aquest títol.

[3] Tom Mix va ser l’actor més destacat com a emnblematització de la figura del cowboy.

[4] Comú només, certament, als blancs i europeus que configuraran el model del wasp: alemanys, suecs, anglesos… els irlandesos i els italians no encaixaran tant fàcilment en aquest esquema, ni tampoc els mexicans, per no parlar dels esclaus negres o dels indis.