II.- EL WESTERN I EL CONTEXT:
Semblança de George
A. Custer (1)
El western se situa en una època que comprèn el període d'expansió
dels Estats Units cap a l'oest. En un sentit ampli, des del 1800 fins al 1900;
en un sentit més restringit, des de la guerra civil 1861-1865 fins a l'última
matança d'indis a Wounded Knee l'any
1890. Més enllà del 1890 estaríem en el western
crepuscular, en l'enyor d'uns temps d'esperit de frontera que han cedit el
pas a l'ordre i a la civilització: ja no queden ni els indis ni els pistolers;
les tanques i els filferros amb punxes s'han instal·lat a les planes amb
l'arribada massiva dels agricultors i els grangers... un nou món on ja ni els cowboys hi tenen un lloc. La
cilivilització ha guanyat la partida i l'esperit de la frontera ha quedat
enrrere. D'aquest passat recent només queden personatges inadaptats o
nostàlgics, que busquen un últim refugi on redimir-se morint com van viure.
Des dels primers temps del cinema mut,
les indústries cinematogràfiques nord-americanes es van dedicar a exaltar un
període de la seva pròpia història que al llarg de més de mig segle de
producció cinematogràfica, anirà configurant-se en l’imaginari americà com el
període dels pioners de la pàtria, els temps de gestació del propi país, i
compliran una funció cohesionadora de primera magnitud. En tot cas, però, aquesta
funció ideològica no serà sempre la mateixa, sinó que segons el moment i com la
societat americana es veiés a si mateixa en cada cas, les pel-lícules del far
west transmetrien missatges ideològics diferents. Des de les primeres pel.ícules
de cowboys a càrrec de Tom Mix, fins
a la dècada dels cinquanta, el paisatge ideològic consisteix a presentar la
forja d’una nació; una nació amb un destí manifest. Encara en els temps cinema
mut, la primera gran superproducció serà "El
naixement d'una nació" (1915), de D.W. Griffith.
En en tota aquesta èpica americana hi
apareixen llocs comuns als orígens legendaris fundacionals de gairebé totes les
nacions. L’única diferència és la seva proximitat en el temps, una proximitat
molesta i alhora insuperable. Només es pot construir el discurs al preu d'inventar
el que realment va passar entre el 1840 -primer western en el temps històric: Tambores lejanos (1950)-Raoul Walsh- i el
1895, La puerta del cielo(1981) de
Michael Cimino. En el primer cas estaríem en la segona guerra seminola, a
Florida; en el segon. en un conflicte social, la guerra de Johnston County. Tampoc la temàtica triada en cada cas és
casualitat. La manipulació de la història és el preu obligat per a elaborar una
èpica que permeti la construcció en l’imaginari col.lectiu americà d’un
projecte comú, d’un destí manifest.
El sacrifici dels herois en els mites
fundacionals és un tema tan antic com les primeres narracions mítiques de què
tenim notícia. Aquí mirarem de centrar-nos en el tractament de l'heroi segons
el discurs ideològic que produeix al llarg de cinquanta anys una evolució dins el propi gènere, una
evolució que cal inscriure en el si del context social en el qual el gènere del
western s’insereix, un context social històric,
i que precisament quant a històric depèn de la seva pròpia historicitat. Estem pensant en el que Max Weber anomenava els centres d’interès. Cada època busca
en la història aquella part de si mateixa que d’alguna manera l’intriga i
l’inquieta. Cerquem en el passat les inquietuts del present. És en funció de
com un temps es veu a si mateix que es buscaran en el passat determinades coses
i no unes altres.
Tenim en el gènere del western una figura que ens permet
palesar gairebé pàradigmàticament aquesta diferència de perspectiva a l’hora
d’abordar un personatge segons de quin moment històric es tracti, la de George
Amstrong Custer. Conegut com "el general" Custer, va ser pràcticament
l’únic militar americà d’alta graduació que van derrotar i matar indis: va ser a
Little Big Horn, l'any 1876. Una batalla intranscendent des del punt
de vista militar, però no des de la perspectiva històrica, ja que va ser
l’única de certa importància que els pells-roges van guanyar al llarg de més de
seixanta anys de genocidi i ocupació gairebé ininterromputs a càrrec dels
blancs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada