diumenge, 1 d’abril de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (II)


II.- EL WESTERN I EL CONTEXT:
                                           Semblança de George A. Custer (1)


El western se situa en una època que comprèn el període d'expansió dels Estats Units cap a l'oest. En un sentit ampli, des del 1800 fins al 1900; en un sentit més restringit, des de la guerra civil 1861-1865 fins a l'última matança d'indis a Wounded Knee l'any 1890. Més enllà del 1890 estaríem en el western crepuscular, en l'enyor d'uns temps d'esperit de frontera que han cedit el pas a l'ordre i a la civilització: ja no queden ni els indis ni els pistolers; les tanques i els filferros amb punxes s'han instal·lat a les planes amb l'arribada massiva dels agricultors i els grangers... un nou món on ja ni els cowboys hi tenen un lloc. La cilivilització ha guanyat la partida i l'esperit de la frontera ha quedat enrrere. D'aquest passat recent només queden personatges inadaptats o nostàlgics, que busquen un últim refugi on redimir-se morint com van viure.

Des dels primers temps del cinema mut, les indústries cinematogràfiques nord-americanes es van dedicar a exaltar un període de la seva pròpia història que al llarg de més de mig segle de producció cinematogràfica, anirà configurant-se en l’imaginari americà com el període dels pioners de la pàtria, els temps de gestació del propi país, i compliran una funció cohesionadora de primera magnitud. En tot cas, però, aquesta funció ideològica no serà sempre la mateixa, sinó que segons el moment i com la societat americana es veiés a si mateixa en cada cas, les pel-lícules del far west transmetrien missatges ideològics diferents. Des de les primeres pel.ícules de cowboys a càrrec de Tom Mix, fins a la dècada dels cinquanta, el paisatge ideològic consisteix a presentar la forja d’una nació; una nació amb un destí manifest. Encara en els temps cinema mut, la primera gran superproducció serà "El naixement d'una nació" (1915), de D.W. Griffith.

En en tota aquesta èpica americana hi apareixen llocs comuns als orígens legendaris fundacionals de gairebé totes les nacions. L’única diferència és la seva proximitat en el temps, una proximitat molesta i alhora insuperable. Només es pot construir el discurs al preu d'inventar el que realment va passar entre el 1840 -primer western en el temps històric: Tambores lejanos (1950)-Raoul Walsh- i el 1895, La puerta del cielo(1981) de Michael Cimino. En el primer cas estaríem en la segona guerra seminola, a Florida; en el segon. en un conflicte social, la guerra de Johnston County. Tampoc la temàtica triada en cada cas és casualitat. La manipulació de la història és el preu obligat per a elaborar una èpica que permeti la construcció en l’imaginari col.lectiu americà d’un projecte comú, d’un destí manifest.

El sacrifici dels herois en els mites fundacionals és un tema tan antic com les primeres narracions mítiques de què tenim notícia. Aquí mirarem de centrar-nos en el tractament de l'heroi segons el discurs ideològic que produeix al llarg de cinquanta anys una evolució dins el propi gènere, una evolució que cal inscriure en el si del context social en el qual el gènere del western s’insereix, un context social històric, i que precisament quant a històric depèn de la seva pròpia historicitat. Estem pensant en el que Max Weber anomenava els centres d’interès. Cada època busca en la història aquella part de si mateixa que d’alguna manera l’intriga i l’inquieta. Cerquem en el passat les inquietuts del present. És en funció de com un temps es veu a si mateix que es buscaran en el passat determinades coses i no unes altres.

Tenim en el gènere del western una figura que ens permet palesar gairebé pàradigmàticament aquesta diferència de perspectiva a l’hora d’abordar un personatge segons de quin moment històric es tracti, la de George Amstrong Custer. Conegut com "el general" Custer, va ser pràcticament l’únic militar americà d’alta graduació que van derrotar i matar indis: va ser a Little Big Horn, l'any 1876. Una batalla intranscendent des del punt de vista militar, però no des de la perspectiva històrica, ja que va ser l’única de certa importància que els pells-roges van guanyar al llarg de més de seixanta anys de genocidi i ocupació gairebé ininterromputs a càrrec dels blancs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada