I DESPRÉS DE LA VAGA, QUÈ?

Vaig estar contenint-me tot el dia d'ahir sense dir res de la vaga. Jo la vaig fer per "imperatiu moral". No perquè cregui que servirà per alguna cosa, i menys per al profesorat, sinó perquè entre retalladors i retallats, tinc molt clar quin costat m'ha tocat i a on he d'estar. El problema és el descrèdit dels convocants. De fet, aquest és el problema que tenim a tota Espanya: ningú té crediblitat ni prestigi per a encapçalar res. Espero de totes maneres, que els dirigents dels grans sindicats ens demostraran ben aviat -abans de la propera retallada, vull dir- que sí que valia la pena fer la vaga i que aviat podrem comprovar com  algunes, almenys algunes de les mesures de retall i d'augment horari que ens han imposat als professors es retiren.

I ho espero de veritat, perquè després d'haver arribat a dir, com han dit, que si algú deia que una vaga d'un dia no serveix per a res, estava fent esquirolisme, ara hauran de demostrar que sí que servia per a alguna cosa. Altrament resultarà que potser tenien raó aquests "neoesquirols" i que amb segons qui no es pot anar ni al capdavall del carrer.

De totes maneres, la vaga va ser un èxit. El seu seguiment va estar molt per damunt del que inicialment estava previst. De manera que ho tenen "a huevo" per a demostrar, per a demostrar-nos a tos els que la vam fer, que sí que haurà servit per alguna cosa.