dimarts, 31 de juliol de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXVIII)


III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (7)

Al final, el desertor que s’ha anat a amagar al camp de batalla, segons diu d’ell mateix, es redimirà en una acció heròica que li costarà la vida: alliberar els camperols que el bandoler Calvera (Eli Wallach) havia empresonat.  Hi ha també un personatge, Brad Dexter, que participa de l’alliberament del poble sense saber exactament per què hi ha anat. Obsedit per la seva cobdícia, no el preocupen en absolut els pesars i els mals dels camperols; un personatge massa poc profund per adonar-se de la seva pròpia situació. El fet que Chris hi participi i en sigui el cap -a qui coneixia d’abans- el fa pensar que hi ha alguna cosa més a part de la manutenció i quinze dòlars; no comprèn que els seus companys puguin estar disposats a sacrificar llurs vides per aquella misèria: llavors infereix que ha d’haver-hi alguna cosa amagada. Or, per exemple, i que en Chris ho sap i per això ha decidit d’anar al poble.

Endebades li diuen que no és així. Al final, quan està agonitzant, Chris li diu la mentida piatosa per tal que no es pensi que ha mort como un imbècil. L’última figura que ens queda és la de Horts Bucholz, el jove que vol arribar a ser un gran pistoler i que se sent orgullós de participar en aquella empresa amb personatges de la reputació dels seus companys. L’amor s’interposa en el seu camí en la persona una jove del poble. Al final, quan ja s’ha liquidat als bandits i els tres supervivents es disposen a partir, comproven que qui en realitat ha vençut no són ells, sinó els camperols: els diu el abuelo, quan els acomiada “You are like the wind…a strong wind, blowing over de land and passing on”[1]. No són ells qui gaudiran del resultat de les seves accions, sinó els pagesos del poble, com mai no ho havia estat abans; mercenaris que al fijnal de les seves carreres han decidit d’ajudar el dèbil i oprimit contra l’opressor; i com el vent que bufa i passa de llarg, com el vent que els allibera de la plaga de la llagosta, ells els han alliberat de la banda de Calvera i ara els toca marxar. Quant són a dalt del turó que domina el poble i li dirigeixen la darrera mirada; el rostre del jove comença a dubtar sobre el que està fent i sobre  allò que deixa al poble. Tot comprenent-lo, els seus companys li diuen Adéu i marxant cavalcant de nou en qualsevol direcció.

A part de la qüestió del conflicte intern dels mercenaris, la pel.lícula presenta  també una lectura molt interessant del l’acció conjunta i solidària: set pistolers, per més bons que siguin, no poden acabar amb quaranta o cinquanta bandits; es requereix la participació del poble. Els camperols no saben lluitar, però els pistolers ens n’ensenyaran; i ells són els qui tenen més interès a desfer-se de Calvera, és a ells a qui roba les collites i deixa cada any en la misèria. En un moment donat, Vin (Steve McQueen) li pregunta a un dels camperols que més s’havia destacat per ser partidari de contractar pistolers i alçar-se contra Calvera, si es penedia del que havia començat: li contesta que sí i que no; que sí quan pensa en la por que passa durant els tiroteigs, que no quan pensa en els bandolers corrent espantatats i sorpresos que els camperols hagin pogut prendre una iniciativa. El poble havia après a guanyar-se la llibertat; i ara sabien també el preu d’aquesta llibertat.

Però també apareixen el esquirols; camperols que odien tant els pistolers que els estan ajudant com als bandits de Calvera; després de tot, argumenta un d’els, Calvera mai no ens ho robava tot, sempre ens deixava alguna cos per anar tirant. Són els que trairan el poble i li obriran les portes a Calvera; els mou la por, la por sempiterna que ha produït el sotmetiment del pagès al guerrer o al senyor; en el seu imaginari, no és possible lliurar-se dels bandits. Només se n’adonaran que sí és possible quan els pistolers han tornat per defendre’ls, tot i que ells els havien traït. Aleshores sí que tot el poble es decideix a col.laborar en la lluita contra els bandits. Els quatre pistolers morts han redimit d’alguna manera les seves vides en aquesta acció noble postrera; dels tres supervivients, el jove es quedarà al poble amb la noia; els altres dos seguiran cavalcant indefinidament, foragitats del lloc que han contribuït a crear.


[1] Sou com el vent, un fort vent, bufant sobre la terra i passant de llarg.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada