dimecres, 1 d’agost de 2012

SEMBLANÇA DE "TETE" MARAGALL:
THE IMPORTANCE OF BEING E(A)RNEST"


"Tete" Maragall no vol tornar l'acta de diputat al Parlament. Diu que no hi veu cap contradicció entre seguir cobrant sou i dietes alhora que vota diferent que el grup al qual pertany i en les llistes del qual va ser elegit. Un sentit curiós de la representativitat política, el d'aquest individu; i una actitud que sembla, si més no, èticament qüestionable.


Que aquest Maragall era un mal bitxo ja ho sabíem els qui el vam haver de patir com a Conseller d'Educació mentrestant, per cert, el mateix partit al qual ara engega a fer punyetes li reia les ocurrències. També, cal dir-ho, bona part de la societat catalana li reia les gràcies i considerava les vagues contra la LEC com a accions gremials dels sindicats de mestres i professors privilegiats. 


Els que més li reien les gràcies a aquest poca-solta eren els mitjans de comunicació: editorialistes reputats, presentadors mediàtics, tertulians de pelatges diversos... cap dels quals es va molestar en palesar que de totes les reivindicacions de les vagues contra la LEC no n'hi havia ni una, ni una, que tingués relació amb qüestions professionals o salarials. Però els mitjans de comunicació d'aquest país són un tema a part. Algun dia potser explicarem com es va gestar el canvi del headline de portada de "La Vanguardia" el 14 de febrer de 2008, que feia referència a la vaga de l'ensenyament públic que hi havia convocada per aquell mateix dia, sense que se n'assebentés ni tan sols la periodista cap de la secció i responsable de la seva elaboració. Però avui toca  "Tete Maragall".
En el seu currículum diu que és economista i analista informàtic, però no té cap titulació universitària. Ni en aquestes especialitats ni en cap altra.  Va treballar a l'àrea d'economia de l'Ajuntament de Barcelona i amb això, deu pensar ell, ja n'hi ha prou per presentar-se com a economista. De fet tampoc consta que entrés a l'Ajuntament de Barcelona a través d'oposicions... Com hi devia entrar, doncs?


Segur que "Tete" Maragall pensa que ell, precisament perquè es diu com es diu, no ha de donar explicacions a ningú dels seus actes, ni públics ni privats. Certament, la distinció entre els àmbits públic i privat sempre ha estat un dels punts febles de les preteses elits a què pertany. Però hi ha una cosa que Maragall no sap, o que potser no ha entès, i que caldrà recordar-li, no fos que s'ho acabi creient massa.


El Sr. Ernest Maragall va ser elegit diputat del Parlament de Catalunya perquè s'hi presentava sota les llistes del PSC. I en aquest país, agradi o no, el sistema de llistes és tancat. Es vota una llista que ha presentat un programa, no les persones. I els diputats es deuen al seu partit a l'hora de votar al Parlament. Per a "Tete" Maragall això pot ser molt dur, però és així, i si no li agrada, que no s'hi presenti. O que proposi un sistema de llistes obertes i a veure qui el vota.


El que no val és fer trampa. I "Tete" Maragall porta molt de temps fent trampa i sortint-se'n força ben parat: fent-se passar per titulat universitari quan no n'és; presentant-se per un partit teòricament d'esquerres i aplicant una política educativa de dretes... i ara, finalment, l'apoteosi de l'ego: votant el que li rota digui el que digui el partit gràcies al qual està on està, al·legant conviccions personals profundes. I això és fer trampa.


Perquè si l'Ernest Maragall no està d'acord amb el que decideix votar el seu grup parlamentari -la qual cosa és plenament legítima-, el que ha de fer és dimitir i anar-se'n cap a casa. Un acte digne i honest per una vegada en la seva vida que contribuiria a redimir-lo d'anteriors truculències. Doncs no. Diu que s'hi queda. I que si el fan fora del grup parlamentari, se n'anirà al grup mixt com a trànsfuga. Quins collons!


El PSC el va estar defensant a tort i a dret mentre, com conseller d'Educació d'un govern socialista, es dedicava a afavorir la privada i destruïa l'ensenyament públic. Ara el problema el té el PSC. Bé, el PSC en té tants, de problemes, que ja no li ve d'un. Però en el cas de "Tete" Maragall, ja se sap,  el problema és The importance of being E(a)rnest". I l'únic cert és que es diu Ernest, res més.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada