CAP FOC AL BOSC?

CAP FOC AL BOSC... SI NO ÉS D'ESCOPETA!



Des de començaments de l’estiu que se m’emporten els dimonis cada vegada que sento la carriclona cantarella del “cap foc al bosc”. No miro massa la televisió, però m’he trobat aquest espot cada vegada que he simptonitzat TV3. D’això dedueixo que la freqüència de la seva emissió deu ser altíssima. El to livià i el bon rotllet que es pretén transmetre en una cosa tan seriosa com el foc al bosc em sembla d’una frivolitat inadmisible.

Pensar que un espot publicitari pugui disuadir els irresponsables, els psicòpates o els sociòpates que hagin decidit fer del foc al bosc una negligència, un divertiment o un negoci, és il·lusori. Si hi ha alguna manera de disuadir aquesta patuleia no és amb pallassades, això segur. I si el que es pretén és sensibilitzar l’opinió pública sobre el perill dels incendis forestals –un objectiu que compartiria plenament-, més aviat el que caldria són les colpidores imatges del que realment és un incendi al bosc i les seves seqüel·les: la imatge de desolació d’un bosc cremat, l’esquilmament de la fauna, la llista bombers i voluntaris morts, la gent que ho ha perdut tot… Si hi ha alguna imatge que s’acosti al que podría ser el  Tàrtar, sens dubte és la d’un bosc cremat. Enfí, que la cursileria del “Cap foc al bosc” em treu de polleguera. Però avui ja ha sigut massa.

Quan aquest matí he sortit amb la bicicleta de muntanya i he anat més enllà de la zona del Mèdol –part nord-est del terme municipal de Tarragona- he començat a sentir trets d’escopeta.  Hi havia caçadors a la zona. He seguit endavant i al cap d’uns minuts he trobat un grup d’excursionistes fugint de l’ofensiva de la “Armée bouffe”. “Hoy se ha abierto la veda, y estos disparan contra todo lo que se mueve” ha dit la senyora que encapçalava la retirada de l’escamot.

Com a practicant de BTT m’ha tocat patir altres vegades aquest fatxendes de vol gallinaci engarlandants com si fossin marines panxuts. Però no és ara la qüestió quina opinió pugui tenir jo de la caça i dels caçadors, sinó quelcom molt més greu.

La temporada de caça ve regulada per la Generalitat de Catalunya, que a través del mateix Departament que patrocina –i paga- el “Cap foc al bosc” i ens adverteix contra les burilles tirades per la finestra, les barbacoes horteres al camp o cremar de rostolls, resulta que obre ara la temporada de caça en plena canícula, sequera extrema i temperatures d’alt risc d’incendi.

Com es pot entendre això? És que no saben a la Generalitat què és una arma de foc? És que no saben que disparar amb arma de foc en un bosc sec és tan perillós per al risc d’incendi com ho puguin ser una burilla encesa o una barbacoa hortera?  I resulta, a més a més, que mentre prohibeixen l’accés a determinades zones forestals, permeten l’ús d’armes de foc en una altra que, per cert, ja s’ha cremat parcialment tres vegades en els últims quinze anys. Són només imbècils o també cínics?

Això sí, el “Cap foc al bosc” seguirà torturant-nos fins a la tardor. I amb el fals bon rotllet que es gasten, segur que considerarien de molt mal gust la meva proposta de canviar el lema “Cap foc al bosc” pel següent:

CAP FOC AL BOSC, SI NO ÉS D’ESCOPETA!