dimecres, 8 d’agost de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXX)


III.3.- EL WESTERN TRAGIC:LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (9)


Un enfoc similar, però en clau molt més desdramatitzada, el tenim a Butch Cassidy and the Sundance Kid (Dos hombres y un destino,1969) dirigida per George Roy. Tot i els certs tocs d’humor que la pel.lícula presenta, cosa que la fa el que en podríem dir una pel.lícula simpàtica[1], l’element tràgic hi és clarament present. Butch Cassidy (Paul Newman) i el seu amic Sundance Kid (Robert Redford) són dos famosos atracadors del ferrocarril al capdavant d’una perillosa banda. Però una vegada més, els temps del Wild West ja han passat a la història. Després d’un atracament que resulta ser un parany, la banda és aniquilada i els dos únics supervivents, els protagonistes, han d’emprendre una fugida que o s’acaba mai. Es tracta d’una persecució total. En cap moment aconsegueixen de perdre de vista els perseguidors que els segueixen el rastre. En un moment donat els fugitius comenten irònicament entre ells que el ferrocarril s’està gastant molt més en perseguir-los i donar-los caça que el que ells mateixos necessitarien per poder retirar-se. Però tot és endebades i el tòpic apareix una vegada més: ja no hi ha lloc per als atracadors de trens. Finalment, aconsegueixen escapolir-se dels seus perseguidors i es refugien a casa d’una amiga seva, en el que sembla ser una relació a tres -els passatges més lírics de la pel.lícula- en la qual el film no hi aprofundeix massa.



Tots tres passen a l’est, però es tracta d’homes d’acció i no poden romandre inactius. Llavors se n’assabenten que existeix Colòmbia, on les coses estan com als EU quinze anys enrera, és a dir, com en els temps heroics. Ella els diu que no hi vagin, que no els acompanyarà i que l’únic que van a fer a Colòmbia és a fer-se matar. Però la inevitabilitat de la moira s’imposa sobre el sentit comú. Sols, tots dos, novament, arriben a Colòmbia, en el que serà la tercera i última part de la pel.lícula. Allí se n’adonen que les coses no són com havien imaginat. Es posen a treballar per compte d’un vell que ha trobat una mina d’or, al qual escorten. Un dia els ataquen els bandits i el vell mor, mort de la qual en seran injustament acusats. Condemnats a fugir novament, amb tot l’exèrcit colombià al darrere, acaben refungiant-se en una casa, completament envoltats de soldats. Ja sense sortida, decideixen immolar-se en una atac obert a en el qual seran abatuts pels soldats; l’última acció d’uns homes d’acció que o sabien acostumar-se a la passivitat.



Butch Cassidy and the Sundance Kid és una pel.lícula més intimista que les dues anteriors que hem comentat. Si a The Magnificient Seven i a The Wild Bunch apareix, una crítica social i política, aquí això no és tan present; quasi podríem dir que és completament absent. Els dos herois no acaben combatint i morint per una causa noble que els redimeixi simbòlicament, sinó que intenten integrar-se al sistema com a homes d’acció treballant pel vell propietari de la mina. És la seva pròpia condició de pistolers la que caurà sobre ells i els durà a l’encontre del seu destí: ningú no està disposat a escoltar que no van ser ells els assassins: són personatges escadussers als quals s’ha d’eliminar en ares a la nova lògica de les coses.



[1] El tandem Paul Newman-Robert Redford va ser una de les claus de l’èxit de la pel.lícula.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada