III.3.- EL WESTERN TRAGIC:LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (9)
Un enfoc similar, però en clau molt més
desdramatitzada, el tenim a Butch Cassidy
and the Sundance Kid (Dos hombres y un destino,1969) dirigida per George
Roy. Tot i els certs tocs d’humor que la pel.lícula presenta, cosa que la fa el
que en podríem dir una pel.lícula simpàtica[1],
l’element tràgic hi és clarament present. Butch Cassidy (Paul Newman) i el seu
amic Sundance Kid (Robert Redford) són dos famosos atracadors del ferrocarril
al capdavant d’una perillosa banda. Però una vegada més, els temps del Wild
West ja han passat a la història. Després d’un atracament que resulta ser un
parany, la banda és aniquilada i els dos únics supervivents, els protagonistes,
han d’emprendre una fugida que o s’acaba mai. Es tracta d’una persecució total.
En cap moment aconsegueixen de perdre de vista els perseguidors que els
segueixen el rastre. En un moment donat els fugitius comenten irònicament entre
ells que el ferrocarril s’està gastant molt més en perseguir-los i donar-los
caça que el que ells mateixos necessitarien per poder retirar-se. Però tot és
endebades i el tòpic apareix una vegada més: ja no hi ha lloc per als
atracadors de trens. Finalment, aconsegueixen escapolir-se dels seus perseguidors
i es refugien a casa d’una amiga seva, en el que sembla ser una relació a tres
-els passatges més lírics de la pel.lícula- en la qual el film no hi
aprofundeix massa.
Tots tres passen a l’est, però es tracta
d’homes d’acció i no poden romandre inactius. Llavors se n’assabenten que
existeix Colòmbia, on les coses estan com als EU quinze anys enrera, és a dir,
com en els temps heroics. Ella els diu que no hi vagin, que no els acompanyarà
i que l’únic que van a fer a Colòmbia és a fer-se matar. Però la inevitabilitat
de la moira s’imposa sobre el sentit comú. Sols, tots dos, novament, arriben a
Colòmbia, en el que serà la tercera i última part de la pel.lícula. Allí se
n’adonen que les coses no són com havien imaginat. Es posen a treballar per
compte d’un vell que ha trobat una mina d’or, al qual escorten. Un dia els
ataquen els bandits i el vell mor, mort de la qual en seran injustament
acusats. Condemnats a fugir novament, amb tot l’exèrcit colombià al darrere,
acaben refungiant-se en una casa, completament envoltats de soldats. Ja sense
sortida, decideixen immolar-se en una atac obert a en el qual seran abatuts
pels soldats; l’última acció d’uns homes d’acció que o sabien acostumar-se a la
passivitat.
Butch
Cassidy and the Sundance Kid és una pel.lícula més intimista que les dues
anteriors que hem comentat. Si a The
Magnificient Seven i a The Wild Bunch
apareix, una crítica social i política, aquí això no és tan present; quasi
podríem dir que és completament absent. Els dos herois no acaben combatint i
morint per una causa noble que els redimeixi simbòlicament, sinó que intenten
integrar-se al sistema com a homes d’acció treballant pel vell propietari de la
mina. És la seva pròpia condició de pistolers la que caurà sobre ells i els
durà a l’encontre del seu destí: ningú no està disposat a escoltar que no van
ser ells els assassins: són personatges escadussers als quals s’ha d’eliminar
en ares a la nova lògica de les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada