UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXIX)

III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (8)

The Wild Bunch (Grupo Salvaje) també ens presenta un grup de desarrelats en franca decadència, però ara es tracta d’un grup d’atracadors de bancs i en un temps encara més tardà, l’any 1913. L’escenari serà la revolució mexicana. Estrenada l’any 1969 i dirigida per Sam Peckimpah, el gran mestre dels westerns crepusculars, ens narra la incursió d’una banda de pistolers i atracadors de bancs a Mèxic i la seva participació en la revolució. La pel.lícula integra un enfoc social i polític de molta volada.

Després d’un atracament que en realitat no era sinó un parany, els sis supervivents de la banda fugen cap a Mèxic. Persontages violents, amargats, xacrats i acabats; detritus d’una societat en la qual ja no hi tenen lloc: Pike Bishop (William Holden), el cap de la banda, ja madur i que arrossega mil ferides i penalitats; Dutch Engstrom (Ernest Borgine), els germans Lyle (Warren Oates i Ben Johnson), el jove mexicà Ángel (Jaime Sánchez) i el vell Sykes (Edmond O’Brien). La persecució en territori mexicà va a càrrec d’una patrulla de caçadors de recompenses encapsalada per Deke Thornton (Robert Ryan), el qual havia estat membre de la banda i després d’haver estat capturat se l’havia obligat a realitzar aquesta missió a canvi de lliurar-se de la presó. Si a The Magnificient Seven hi havia encara un lloc per l’idealisme romántic -els pistolers veuen en el poble camperol allò que ells no seran mai i s’hi identifiquen malgrat el rebuig dels pagesos- ara l’atmosfera serà completament nihilista, un nihilisme cru i salvatge que ja no es pot dissimular sota cap ideal o empresa. El grup és ja de per si anacrònic i està condemnat a l’extinció, de fracàs en fracàs, els seus membres descobriran al final que només la mort pot autojustificar-los i que, en qualsevol cas, aquesta és l’única sortida segons la seva forma tràgicament heroica de veure les coses.

A Mèxic entren en contacte amb el general Mapache (Indio Fernández), enemic de Pancho Villa i partidari de Huertas. Mapache és un personatge sense cap mena de codi moral -a diferència de Calvera als Magnificient Seven, que tenia una certa ètica del bandoler i mai no entendrà perquè uns personatges com ell se li posen en contra-  caracteritzat pel seu sadisme i per la més completa absència de dignitat: la personificació expressa de la violencia reaccionària. Per compte de Mapache assalten un tren carregat d’armes i municions. Però el membre mexicà de la banda, Ángel, es posa a favor dels camperols revoltats. Mapache el captura i el tortura salvatgement. Aleshores, per solidaritat de grup, i llevat del vell Sykes, que està ferit, els quatre membres restants decideixen enfrontar-se a Mapache i reclamar-li la llibertat d’Ángel.

Quan Mapache el mata al davant seu, decideixen autoimmolar-se tot fent, de passada, un favor a la revolució i a la humanitat: maten Mapache i comença la batalla final en què tots són morts, però aconsegueixen aniquilar també llurs enemics. Llavors arriba el perseguidor i antic company, Thornton que es troba amb una escena dantesca: l’espectacle colpidor del que havia estat el camp de batalla, ara sembrat de cadàvers. Els caçadors de recompenses se’n van amb el botí, però Thornton decideix quedar-se. Arriba després el vell Sykes, amb camperols revolucionaris que havien matat els caçadors de recompenses. Aleshores Thornton decideix unir-se al seu antic company i a la causa de la revolució: l’única alternativa digna que els quedava.