III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ PER L'HEROISME (10)
Un enfoc també intimista, però allunyat de la
figura del pistoler, el trobem en un western atípic dirigit per Sam Peckimpah
l’any 1970, The Ballad of Cable Hogue. Un
quatrer d’edat ja madura és robat i abandonat pels seus companys al mig del
desert, amb la intenció que es mori de set. Però contra tot pronòstic, Hogue
troba una mina d’aigua al mig del desert. Aleshores registra la mina i
construeix una parada amb fonda per les diligències, la qual cosa suposava un
negoci excel.lent. Taciturn i solitari, Hugue coneixerà no obstant una jove i
bella prostituta de la qual s’enamorarà i amb la qual conviurà durant un temps.
També perdona els seus antics companys i els dona feina a la fonda. Però ella
no vol romandre per sempre en una casa al mig del desert, i li suggereix que
se’n vagin a la ciutat. Home del desert com és, Hogue prefereix quedar-se
novament sol. Però ja no tornarà a ser el mateix, l’enyor de la companya
perduda el perseguirà per sempre. Un dia, al cap d’uns anys, i en una escena
meravellosament simbòlica, la noia apareix de visita amb un automòbil. Per
Hogue és una revelació, els temps del seu negoci passaran aviat a la història.
Interessat per l’automòbil, mentre se l’estava mirant pel davant es desfrena i
li passa per damunt. Ferit de mor, Hogue mor en braços de la seva antiga
companya al mateix temps que l’automòbil acabava amb tota l’èpica de les
diligències.
The
Ballad of Cable Hogue és una pel.lícula entranyable; una visió atípica de
l’oest en la qual un vell, poc abans de morir, entén que el seu mon s’acabat;
que mori atropellat pel automòbil té unes connotacions simbòliques de les quals
Sam Peckimpah sap obtenir-ne el màxim partit. Apareix en escena la idea d’un
món en canvi constant en el qual no hi haurà lloc per allò de fer sempre el mateix. És fa difícil no
evocar la idea de l’obrer no qualificat de cinquanta anys en atur, situat en un
món que ja no el necessita. A Cable Hogue no el maten per bandoler, per fora de
la llei; a Cable Hogue el mata el progrés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada