dimecres, 18 de juliol de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXIV)



III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ EN L'HEROISME (3)

Little Big Man (Pequeño Gran Hombre), produïda al 1971, ens narra les visicictuds d' d'un personatge mig històric, Jack Crafft (Dustin Hoffman), un nen blanc criat amb els indis, en una crònica de les guerres índies vista a la manera del Càndid de Voltaire traspassat a l’oest americà. És probablement la més famosa i reeixida de les pel.lícules reivindicatives dels indis. Les guerres índies es presenten aquí com el que en realitat van ser: un genocidi planificat. Little Big Man és tota una crònica de la conquesta de l’oest vista amb aquesta clau candidiana, on la reencarnació de Càndid és el tal Jack Crafft. El personatge del Dr. Pangloss seeria el vell cap indi quie li fa d'avi, Old Lodge (Dan George).

La pel.licula es desenvolupa retrospectivament i explicada en primera persona, el mateix Little Big Man[1] -el nom indi de Crafft-, ja molt vell -uns 125 anys, que es visitat per un atropòleg que volia conèixer els costums dels antics indis de les prades. Aleshores el vell guerrer indi comença a explicar-li la seva vida, des que, de molt petit, els indis pawnees havien asaltat la caravana en què viatjava amb els seus pares i havien mort tothom, excepte sa germana i ell mateix. Poc després, un guerrer cheyenne els recull i els adopta. Sa germana escapa, però el jove Craft es queda amb els indis. A partir d’aquesta introducció, la pel.lícula es desenvoluparà en diversos episodis que narren, a través dels els avatars de Craft, tota la conquesta de l’oest des d’un punt de vista ingenu, com correspon a un Candide, però palesant la tragèdia que va significar per als pobles indis.



Tots els tòpics de l’oest passen al llarg de la pel.lícula, un darrera l’altre. La família religiosa que l’adopta quan els soldats l’han rescatat dels indis; Jack s’enamora de la dona (Faye Dunaway), i la segueix en el seu fanatisme religiós fins que descobreix que duia una doble vida i que tenia un amant. Aleshores se’na va amb un venedor i embaucador ambulant d’apòcemes miraculosos; els va de poc no ser llinxats més d’una vegada. Després, retroba sa germana, que l’introdueix en el pistolerisme. Es fa pistoler i coneix Wild Bill Hickoc -ara un personatge amargat i preocupat bàsicament d’evitar que li disparin per l’esquena-. Tot havent constatat que l’ofici de pistoler no està fet per ell es fa comerciant i es casa amb una noia sueca que no parlava pràcticament l’anglès. Però el negoci fa fallida i se’ls embarga tot. Aconsellats per Custer, que ha presenciat el desnonament, decideixen d’anar a provar fortuna a l’oest. Però els indis ataquen la diligència i Jack perd la seva dona, segrestada pels indis. Decidit a recuperar-la, s’interna en els territoris indis on s’havia criat. Retroba els seus antics companys pell-rojes, s’hi queda a viure i acaba casant-se amb una noia índia. Una vegada més, però, la felicitat durarà poc. Reclosos a la reserva de Washitta River, són atacats per Custer i la seva dona mor a mans dels soldats. Aleshores vol matar Custer, però comprèn que no serveix per matar i es retira a un paratge solitari. Mentrestant les matances dels indis a mans dels blancs es succeeixen una rera l’altra. Assisteix a Little Big Horn i veu morir Custer; pensa que els indis per fi tenen quelcom a dir, però el seu vell avi indi li fa veure la realitat: els indis estan condemnats a desaparèixer. Aleshores retornem a l’època actual; l’entrevista s’ha acabat i Little Big Man s’ha quedat sol: llavors mor.



[1] Com apersonatge real, Little Big Man va existir realment. Va participar amb els indis a la batalla de Little Big Horn i després es va passar als blancs actuant de ranger a l’exèrcit. La pel.lícula fa una recreació no històrica del personatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada