divendres, 6 de juliol de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXIII)


III.3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ EN L'HEROISME (2)

En un altre ordre de coses apareixerà progressivament la reivindicació de la figura de l’indi i la denúncia del genocidi. Si en les pel.lícules èpiques els indis eren éssers a eliminar -no eren, en rigor- i en les líriques apareixien com a mers elements decoratius del paisatge, són un mal que ha de ser-hi, tot assumint el plantejament èpic anterior però sense els continguts explícits de justificació d’un genocidi, ara, el plantejament canviarà substancialment: molts herois acaben compartint llur destí amb el dels indis. Al capdavall, ells també han estat foragitats d'una societat que ha delimitat clarament els criteris de racionalització econòmica i de la qual aquells qui no hi tenen cabuda, ja siguin indis o blancs, en seran violentament expulsats; ja sigui a través del confinament en reserves ètniques, en presons, en manicomis… o a través de l’autoimmolació per part del qui no accepta cap de les anteriors solucions.


Les pel.lícules que comentarem en aquest apartat són les següents: Little Big Man (Pequeño Gran Hombre), The Magnificient Seven (Los Siete Magníficos), The Wild Bunch (Grupo salvaje),  Butch Cassidy and the Sundance Kid (dos hombres y un destino), The Ballad of Cable Hogue (La balada de Cable Hogue) i Heavens Gate (La puerta del cielo).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada