III.3.- EL WESTERN
TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ EN L'HEROISME (2)
En
un altre ordre de coses apareixerà progressivament la reivindicació de la
figura de l’indi i la denúncia del genocidi. Si en les pel.lícules èpiques els
indis eren éssers a eliminar -no eren,
en rigor- i en les líriques apareixien com a mers elements decoratius del
paisatge, són un mal que ha de ser-hi, tot assumint el plantejament èpic
anterior però sense els continguts explícits de justificació d’un genocidi,
ara, el plantejament canviarà substancialment: molts herois acaben compartint
llur destí amb el dels indis. Al capdavall, ells també han estat foragitats
d'una societat que ha delimitat clarament els criteris de racionalització
econòmica i de la qual aquells qui no hi tenen cabuda, ja siguin indis o
blancs, en seran violentament expulsats; ja sigui a través del confinament en
reserves ètniques, en presons, en manicomis… o a través de l’autoimmolació per
part del qui no accepta cap de les anteriors solucions.
Les
pel.lícules que comentarem en aquest apartat són les següents: Little Big Man (Pequeño Gran Hombre), The Magnificient Seven (Los Siete
Magníficos), The Wild Bunch (Grupo salvaje), Butch Cassidy and the Sundance Kid (dos hombres y un destino), The
Ballad of Cable Hogue (La balada de Cable Hogue) i Heavens Gate (La puerta del
cielo).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada