dissabte, 21 de juliol de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XXV)



III.-3.- EL WESTERN TRÀGIC: LA REDEMPCIÓ EN L'HEROISME (4)


A Little Big Man, l’enfoc intimista i a cops irònic amb què el protagonista descriu ingènuament la seva percepció dels fets que va viure, no exclou en absolut la idea del destí final que la civilització blanca havia reservat als indis. Ans al contrari, explicada per un personatge suposadament a cavall entre uns i altres, encara es reforça més l’acarnissament de les matances, les violacions dels tractats de pau, la sinistre figura de Custer… Un Custer que no és aquí el de They died with their boots on, no és aquí l’heroi de la pàtria, home de sòlides conviccions morals i militar valent i heroic que no dubta en anar a la mort si el deure ho requereix. Custer és aquí un egòtic monomaníac  iassassí d’indis, un narcissista que presumeix de les seves matances de dones i nens; un paranoic de la guerra d'extermini i entusiasta de la neteja ètncia, un indiivdu per al qual les vides dels altres, molt especialment si aquests "altres" són indis pells-roges, només estan per enaltir la seva vanitat i vehicular les seves ambicions personals.

Custer és aquí el que probablement va ser, un personatge alhora cínic, sinistre i grotesc; un militar temerari que va dur els seus homes a la mort en la confiança que anava a acabar d’una vegada per totes amb els indis; una victòria que confiava que li permetria assolir la presidència dels Estats Units, com ho havia fet el seu odiat Ulysses Grant, al qual no dubta de qualificar de borratxo[1]abans d’iniciar la batalla en la qual va morir amb tot el seu exèrcit i que, paradoxalment, li ha proporcionat fama i glòria posterior.

En realitat, no és només Custer la figura desmitificada, sinó tot el constructe que s'ha conegut com l'epopèia de la conquesta de l'oest americà. Des de l'hipòcrita puritanisme dels pioners i la seva vilesa moral, vistos col·lectivament, fins la falsificació històrica dels els individualitats, presumptes herois, com ara Custer, Hickock, que passen de glòries nacionals a megalòmens o ludòpates.

El contrapunt a una raça blanca en general hipòcrita i desnaturalitzada el posen aquí uns indis idealistzats segons el model del bon salvatge rousseaunià. Sense la tencologia dels blancs i sense la seva manca total d'escrúpols morals, els indis seran inevitablement enviats de les seves prades a les pàgines dels llibres d'història. Com tants altres pobles "sense història", abans i després d'ells, en nom del progrés i la civilització.



[1] Grant sempre va donar peu a rumors sobre les seves veleitats etíliques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada