I DE BARCELONA WORLD I D'EUROVEGAS, QUÈ? (II de II)

En altres paraules, si enganxen La estanquera de Vallecas venent tabac a un menor d'edat heroinòman i litronero, li tanquen l'estanc. I si  Terenci Moix retorna de l'Hades a Cosmocaixa per assistir encuriosit a la taula rodona d'uns quants saberuts sobre els orígens catalans o castellans del día que morí Marilyn -o el día que murió Marilyn- i l'olor a Ducados delata la seva  presència fantasmàtica, la Generalitat li retira les medalles i el Departament d'Ensenyament el proscriu com a autor de lectures de curs. Però si resulta que l'estanquera vallecana o el Terenci venen tabac o fumen a Eurovegas -entenem-nos, al Prat de Llobregat o a Alcorcón-, aleshores no passaria res. Res de res. Quins pebrots, oi?

Doncs bé. Resulta que després de més d'un any de polèmiques mediàtiques i polítiques, va Doña Esperanza i es despenja amb una rialleta que li va gelar el somriure al Sr. Artur. Poc després, un edecà artúric anuncià una macroinversió per a Catalunya, "Barcelona World". El Sr.Artur va tornar, més o menys, a somriure. Sí, més o menys, pèrquè des d'aleshores el somriure se li ha tornat  escultural... en el sentit d'inanimat, com una ganyota: un rictus, vaja. I Doña Esperanza mai més ha tornat ni tan sols a esbossar una insinuació de rialla. I això malgrat que el dia següent de l'anunci artúric, el magnat neoesclavista anunciava que havia estriat la parcel·la de Doña Esperanza per a instal·lar-hi la seva Nova Babilònia. Això sí, ara estaria en competència amb el nou Kalgan del Sr. Artur, sis-cents quilòmetres cap al nord-est. Ni amb la victòria d'haver aconseguit Eurovegas per a ella va  aconseguir recobrar aquell somriure, entre sorneguer i entremaliat, que l'havia caracteritzada. Ni tampoc va tornar a parlar d'Eurovegas. Mai més?

I com és possible que després de tants focs d'artifici amb pretensions de foc real, tantes declaracions, tanta vesània desplegada, tants tertulians  vora l'atac apoplèxic en ple climax hertzià, tants de sentiments ferits i tants pobles ultratjats per les declaracions d'uns i d'altres... I precisament ara que tots plegats podrien estar contents, perquè tots dos havien aconseguit allò que pretenien, amb unes inversions milionàries dignes del Tío Gilito i amb milers de llocs de treballs a Catalunya i a Madrid...PRECISAMENT ARA VAN I DEIXEN DE PARLAR-NE! Qui ho entén?

És cert que la situació ha canviat. Doña Esperanza s'ha retirat, almenys per ara, de la política. El Sr. Artur, que no s'ha retirat ni sembla tenir-ne cap intenció, talment convençut que uns i altres només el volen per convidar a tabac, però no pas per a fumar amb ell, ha optat per a la transcendència. I si pel camí s'hi estavella, el restabliment de la legitimitat dinàstica ja està preparat... ara que  la contaminació que hi  va haver fa uns anys al medi ambient ja està oblidada.

Però ara de veritat. No seria Barcelona-World un immillorable actiu de campanya electoral per al seu artífex? Com és que no se'n parla? I Eurovegas, no havia de crear no sé quants milers de llocs de treball a Madrid? Que potser ja no hi fan falta?

Algú ha sentit parlar recentment d'Eurovegas o de Barcelona-World? Jo tampoc.Que estrany, oi?