dilluns, 5 de novembre de 2012

TETE MARAGALL, L'HOME AMB QUI PARLA CATALUNYA


Ho ha proclamat amb el seu estil habitual, impecablement patètic i amb l'ego sortint-li per les orelles:

                                        CATALUNYA SAP EL QUE VOL I M'HO ESTÀ DIENT

I el que li està dient, és clar, és que Ernest Maragall ha d'assumir una sagrada missió en el nou escenari d'independència que s'albira per a ben aviat. I ell, imbuït de sentit del deure, accepta els designis patris.

S'ha de ser barrut! Ara resulta que aquest paio té fil directe amb Catalunya. Anava fumat o ens ha pres per imbècils?  És a dir, que Catalunya li parla i ell se l'escolta. I què li diu Catalunya, concretament, a Tete Maragall? Doncs tot indica que li ha assignat una missió d'especial rellevància que requerirà de tot el seu coratge: liderar l'esquerra nacional catalana en el nou escenari d'independència pàtria que ja s'albira ben a prop. Ell, un home tan d'esquerres, no podia pas dir-li que no a Catalunya, oi? Està clar: ens ha pres per imbècils.

Una responsabilitat titànica aquesta de liderar l'esquerra catalana. Per això, i per si de cas estigués a punt de defallir en algun moment de feblesa, avui el flanquejaven els dos bufons àulics fent-li de fidels escuders. Tan grotescs, ells, que ni llurs noms val la pena citar. L'intel·lectual orgànic i el polítc en atur, tots dos a la recerca de sengles civaders que proveeixin per a la jubilació. I pel que fa al partit que diu que s'ho pensarà, pobrissons, que no n'aprendran mai? Quin personal!

A Joana d'Arc li parlava Déu. Un Déu francès, devia ser, perquè li va encomanar que agafés l'espasa contra els anglesos. A Maragall li parla Catalunya. Ens l'hem de creure? Ens hem de creure un algú que diu que és economista sense ser-ho i que ara ens diu que Catalunya li parla?

Allà cadascú amb els seves credulitats. Hi ha gent per a tot. I hi haurà segurament qui se'l voldrà creure, de la mateixa manera que es creurà que és d'esquerres. A mi ja em va acabar els quartos quan el vaig patir com a conseller.

Que no, Maragall, que no. Que no és Catalunya, sinó l'eco!
Apa que et bombin!

1 comentari:

  1. En el millor dels casos per a ells, podrien potser arrivar a un 1% dels vots

    ResponElimina