dimarts, 20 de novembre de 2012

RÈQUIEM PEL PSC



L'error del PSC no ha estat la seva proposta federal ni haver presentat un perfil "massa poc" catalanista. Tampoc ha estat, com diran alguns, el cas contrari: no haver aguditzat el seu perfil espanyolista. L'error del PSC ha estat haver-se plegat d'antuvi al desplaçament de l'escenari en el qual es produeix el discurs i en relació al qual s'hi desplega, cap a instàncies categorials de naturalesa gairebé exclusivament identitària. Això és el que l'ha deixat sense un discurs homologable. ... homologable amb qui?... Hauríem de preguntar.

Així doncs, el problema del PSC no ha estat la falta de discurs, sinó que això ha estat precisament la conseqüència d'un error anterior: haver admès implícitament y explícita un escenari en el qual el debat quedava inevitablement polaritzat per l'antagonisme "nacional" i en el qual la pròpia autorreferència s'acaba establint en relació al posicionament sobre aquest tema; un univers de discurs en el qual sempre estarà afectat per una posició liminal i relegat al paper de comparsa.

El PSC es va apropiar, a principis dels vuitanta, del discurs d'un PSUC que estava naufragant per altres raons. Un llegat que, per culpa de l'extrema feblesa teòrica de l'hereu, no es va saber administrar i ha acabat malbaratat. El desastre dels dos tripartits ho va acabar d'adobar. I les rates, com sempre, les primeres en abandonar el vaixell.

Ara toquen a Rèquiem. Potser s'ho té merescut.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada