TETE MARAGALL, L'HOME AMB QUI PARLA CATALUNYA

Ho ha proclamat amb el seu estil habitual, impecablement patètic i amb l'ego sortint-li per les orelles:

                                        CATALUNYA SAP EL QUE VOL I M'HO ESTÀ DIENT

I el que li està dient, és clar, és que Ernest Maragall ha d'assumir una sagrada missió en el nou escenari d'independència que s'albira per a ben aviat. I ell, imbuït de sentit del deure, accepta els designis patris.

S'ha de ser barrut! Ara resulta que aquest paio té fil directe amb Catalunya. Anava fumat o ens ha pres per imbècils?  És a dir, que Catalunya li parla i ell se l'escolta. I què li diu Catalunya, concretament, a Tete Maragall? Doncs tot indica que li ha assignat una missió d'especial rellevància que requerirà de tot el seu coratge: liderar l'esquerra nacional catalana en el nou escenari d'independència pàtria que ja s'albira ben a prop. Ell, un home tan d'esquerres, no podia pas dir-li que no a Catalunya, oi? Està clar: ens ha pres per imbècils.

Una responsabilitat titànica aquesta de liderar l'esquerra catalana. Per això, i per si de cas estigués a punt de defallir en algun moment de feblesa, avui el flanquejaven els dos bufons àulics fent-li de fidels escuders. Tan grotescs, ells, que ni llurs noms val la pena citar. L'intel·lectual orgànic i el polítc en atur, tots dos a la recerca de sengles civaders que proveeixin per a la jubilació. I pel que fa al partit que diu que s'ho pensarà, pobrissons, que no n'aprendran mai? Quin personal!

A Joana d'Arc li parlava Déu. Un Déu francès, devia ser, perquè li va encomanar que agafés l'espasa contra els anglesos. A Maragall li parla Catalunya. Ens l'hem de creure? Ens hem de creure un algú que diu que és economista sense ser-ho i que ara ens diu que Catalunya li parla?

Allà cadascú amb els seves credulitats. Hi ha gent per a tot. I hi haurà segurament qui se'l voldrà creure, de la mateixa manera que es creurà que és d'esquerres. A mi ja em va acabar els quartos quan el vaig patir com a conseller.

Que no, Maragall, que no. Que no és Catalunya, sinó l'eco!

Apa que et bombin!

JUNKERas & ANGELA

 

Oriol Junqueras -potser aviat haurem de posar von Junker(as) si segueix així d'embalat- ha afirmat que els seus postulats econòmics no són els propis de l'esquerra dogmàtica, sinó similars als d'Angela Merkel. Sí, ha dit «postulats». Hem de suposar que un polític de primera línia com ell, a més a més professor universitari, està al corrent del signifcat d'aquest terme; però si ho fem, aleshores hem de concloure que, o el pobre Junqueras s'ha fet un empatoll d'aquells d'embolica que fa fort, o fins ara ens havia estat colant gat per llebre. Una de dos.

Perquè això no és cosa de broma, no fotem. A veure. Que Frau Merkel sigui originària de l'antiga Alemanya Oriental, no vol dir que mai hagi estat ni comunista ni res per l'estil. Tot al contrari, era filla d'un pastor luterà tan furibundament dretanós com ella. Quan va tenir l'oportunitat, Merkel es va ficar a la CDU de Helmut Kohl, un partit demòcrata-cristià de dretes de tota la vida. I des que és al capdavant del partit i cancellera alemanya, s'ha caracteritzal per les seves veleitats neoliberals i desreguladores. I si encara no ha estat la Tatcher alemanya, no ha sigut pas per falta de ganes. A més, talment acabi sent la Tatcher europea. Si més no, en va pel camí.

Ara bé, que Frau Merkel sigui de dretes no és res que se li pugui retreure. Mai se n'ha estat de proclamar-ho públicament. Per tant, qui voti la CDU ja sap què està votant, llevat, és clar, que sigui un imbècil. Però... podem dir el mateix d'en Junqueras?

Hom diria més aviat que no. Perquè Junqueras pertany a un partit que es diu Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i que es vanta de ser l'esquerra nacional(ista) catalana; una condició que la distingiria, no solament de la dreta, sinó també de la resta de l'esquerra que hi ha a Catalunya, categoritzada, des d'aquesta perspectiva, com a espanyola o espanyolista.  I si ara resulta que el màxim dirigent de l'esquerra nacional catalana ens diu que ell no és de l'esquerra dogmàtica, i per il·lustrar-nos sobre quin és el seu tipus d'esquerra "no dogmàtica", va i es despenja amb el model econòmic de la CDU de Merkel, aleshores no podem concloure sinó que, o bé aquest tio va molt, però que molt despistat, o bé la presència del terme "Esquerra" a les sigles d'ERC és un frau sense pal·liatius; un engany, vaja.

La veritat, he de confessar que des de sempre havia tingut les meves sospites sobre aquesta presumpta ideologia d'esquerres que les sigles ERC semblaven atribuir-li a aquest partit, si més no formalment. Ara em sorprèn que a ERC aquestes declaracions del seu màxim dirigent no hagin suscitat ni un sol comentari entre la militància. Que potser tan els hi fa ser d'esquerres com de dretes?

Em pensava que a ERC encara quedava gent que, per estrany que pugui semblar, estaven convençuts que eren d'esquerres. Ara veig que, si és que n'hi va haver alguna vegada, ja no n'hi queden...