A Catalunya ja no hi ha Batxillerat

 

A Catalunya ja no hi ha Batxillerat: La «solució» del Departament d’Educació al tema del Batxillerat ha estat prodigiosa: no ha satisfet, pràcticament ningú; com a mínim a ningú que consideri el Batxillerat una etapa acadèmica i que no hi tingui negocis implicats, és clar. Al final ha estat molt soroll per a no res, o per a complicar la troca encara més: 

1.- La supressió dels àmbits al Batxillerat i l’obligatorietat d’oferir segona llengua estrangera al segon curs a partir del proper setembre i, per al curs 2026/27, que el TdR compti a l’avaluació com una matèria en comptes del 10% de la nota global de l’etapa... Tot això és per sentència judicial, interposada i guanyada per Professors de Secundària (aspepc·sps). Altrament dit, hi estan obligats i, per tant, no té mèrit. 

2.- En el tema de les ciències es manté la fusió Física-Química i Biologia-Geologia, amb la consegüent pèrdua d’hores d’aquestes matèries que fins a hores d’ara disposaven de tres hores cadascuna i, per tant, 12 hores entre les quatre. Ara en canvi, amb quatre hores de FiQ i quatre més de BiG, sumen vuit. Ens falten quatre hores. Amb el mateix temari o també el rebaixaran? Una enganyifa. 

3.- La supressió d’una de les tres franges d’optativitat (de 9 a 6 hores) per retornar a les quatre hores setmanals és fer-se trampes al solitari i perdre la partida. Fins fa tres anys, cadascuna d’aquestes quatre matèries ja tenien quatre hores setmanals, en total, setze. Ara, en canvi, vuit i fusionades. On és el guany? 

4.- Les matèries comunes de Català, Castellà, Filosofia, Economia i Educació Física es mantenen en dues hores setmanals, sense recuperar la retallada que van patir i les va reduir a la condició de «maries». Després ens queixarem que no parlin bé, que no llegeixin, que no tinguin esperit crític o que no tinguin hàbits saludables... Això sí, per a emo-beneiteries, les hores que faci falta. 

5.- Tanta optativitat perquè tothom es pugui treure el Batxillerat indica clarament que el model apunta cap a convertir-lo en una extensió de l‘ESO, que s’ha convertit en una extensió de la Primària, que s’ha convertit en una extensió de... Potser un pas més cap a l’ESO 12-18 amb l’escolarització obligatòria fins al 18 anys? Certament hi ha qui faria negoci, dos anys més de concert. 

No sé, no sé... Tot plegat, un autèntic despropòsit. No solament no han apagat el foc, sinó que l’han ruixat amb gasolina. Fins i tot estic començant a pensar que el requeriment del Ministeri exigint la fusió de les matèries potser hagi estat més aviat un «autorrequeriment». 

O tempora o mores.