III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN:
L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (6)
A
diferència de High Noon, la idea del
lider, del messies alliberador funciona poderosament. A High Noon la gent eren covards, individualistes i mesquins,
incapaços d’entendre que ajudar el sheriff era també, i sobretot, ajudar-se a
si mateixos, impedir que un grup de matons ocupi el poble. Però cadascú
prefereix quedar-se pendent de
l’esperança en el que no em toqui a mi.
És
aquell qui sabia que li tocaria segur tard o d’hora, l’ex-sheriff Kane, qui
decideix de no fugir i enfrontar-s’hi. Això converteix Kane a la categoria
d’heroi, tot i que malgrat ell mateix. En canvi a Shane, l’heroi també ho serà malgré
lui, però de manera diferent. Shane no vol haver de recórrer a allò que sap
fer millor -usar la pistola- perquè sap que no hi haurà camí de retorn si ho
fa. Vol oblidar el seu passat turbulent i assentar-se. Les pròpies necessitats
de les circumstàncies l’impeliran a desenfundar de nou el seu revòlver.
Però
el que ens interessa aquí en contrast amb High
Noon és que l’efecte de l’heroi sobre la comunitat és un altre. Tan Kane
com Shane s’apartaran al final de la comunitat, però Shane ha exercit sobre
ella un efecte cohesionador; els ha ensenyat a defendre’s en comú i a
comprendre la necesitat de l’acció conjunta[1]. Quan començaven a cremar
cases de grangers, alguns decidien fugir pel seu compte, i que es quedi qui
vulgui i que s’arregli. Al final, tots comprenen la necessitat s’actuar a una,
de ser quan és necessari una sola veu.
El messies Shane, en realitat, marxa
perquè no hi ha lloc per liders a una societat sana. Ell els havia ensenyat amb
la seva acció i el seu exemple a ser una comunitat d’homes lliures disposats a
defendre la seva llibertat al preu que sigui. Aquesta era la seva tasca, un cop
aconseguit, i atesa la seva condició, ja no hi pot romandre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada