III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN: L'ENYOR I EL DESARRELAMENT(2)
The
Searchers (Centauros del desierto), estrenada al 1956 i dirigida per
John Ford, ha estat considerada sovint com un dels millors western de tots els
temps. Ens descriu la recerca i el retorn a la llar, amb clars referents de
l’Odissea homèrica. El desencantament de la guerra i els grans ideals, així com
la focalització de tota projecció en la nostàlgia de la llar irrecuperable i
el punt no-retorn que hi ha a partir
d'haver travessat la imaginària línia de la transgressióli dóna al film un
contingut líric inscrit en un entorn èpic. L'heroi no s'adapta i acaba
desarrelat, fora del món al qual havia pertangut i sense cap altre lligam que
el record. Les seves lleialtas són les del passat i a ell es remet la seva
conducta i les seves accions.
La trama es desenvolupa a Texas. Ethan
(John Wayne), és un ex-combatent sudista que retorna a la seva terra després d'haver
estat, probablement, pistoler i
mercenari en els anys posteriors a la guerra. Una persona de passat tèrbol sobre
la qual sembla pesar la condemna de cavalcar eternament. Retorna a casa de son
germà Aaron (Walter Coy) i la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan), amb la qual
s’insinua que hi havia hagut alguna cosa molts anys enrera, tal vegada la causa
per la qual Ethan ha estat absent tant de temps. Han passat molts anys des
de tot això: la guerra i els anys durs posteriors a la derrota, els de la
fugida física i personal. El retorn és
una concessió al cansament. Ara la seva família no són només son germà i la
seva cunyada, sinó també dues nenes.
Poc després, la família és morta pels
comanxes. Només una nena, Debbie, sobreviu raptada pels indis. Aleshores Ethan
emprèn la recerca de la nena. L’acció, iniciada al 1868 a Texas, transcorre
durant molts anys a través de diversos territoris fins tornar a convergir als
escenaris inicials, amb el corresponent atac als comanxes agressors i
l’alliberament de la nena raptada, convertida ara amb una bella jove (Natalia
Wood). La noia quedarà en mans d'una família, però una vegada més, Ethan ha
perdut el que alguna vegada havia estat casa seva: ja no li queda ningú.
Té especial importància la música de
la pel.lícula. Un vell bals de sud, Lorena,
representa el desig d’una llar i unes arrels. D’altra banda, el tema the searchers s’hi contraposa, sonant
tan al començament com al final, d’acord amb el moviment circular del relat.
Això queda accentuat amb el enquadraments d’una porta que s’obria al començament,
per acollir el genet errant, i d’una altra que es tanca al final, amb el
significat que el protagonista, després d’haver dut a terme la seva missió,
quedava exclòs de la nova família de Debbie. El destí d’Ethan sembla ser el de
cavalcar per sempre més. És la figura del desarrelat per la fatalitat del
destí. Una nova societat, un nou país ha sorgit com a producte dels nous temps, un temps al
qual Ethan ja no pertany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada