diumenge, 6 de maig del 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XIII)


III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN: L'ENYOR I EL DESARRELAMENT(2)

The Searchers (Centauros del desierto), estrenada al 1956 i dirigida per John Ford, ha estat considerada sovint com un dels millors western de tots els temps. Ens descriu la recerca i el retorn a la llar, amb clars referents de l’Odissea homèrica. El desencantament de la guerra i els grans ideals, així com la focalització de tota projecció en la nostàlgia de la llar irrecuperable i el  punt no-retorn que hi ha a partir d'haver travessat la imaginària línia de la transgressióli dóna al film un contingut líric inscrit en un entorn èpic. L'heroi no s'adapta i acaba desarrelat, fora del món al qual havia pertangut i sense cap altre lligam que el record. Les seves lleialtas són les del passat i a ell es remet la seva conducta i les seves accions.

La trama es desenvolupa a Texas. Ethan (John Wayne), és un ex-combatent sudista que retorna a la seva terra després d'haver estat, probablement,  pistoler i mercenari en els anys posteriors a la guerra. Una persona de passat tèrbol sobre la qual sembla pesar la condemna de cavalcar eternament. Retorna a casa de son germà Aaron (Walter Coy) i la seva cunyada Martha (Dorothy Jordan), amb la qual s’insinua que hi havia hagut alguna cosa molts anys enrera, tal vegada la causa per la qual Ethan ha estat absent tant de temps. Han passat molts anys des de tot això: la guerra i els anys durs posteriors a la derrota, els de la fugida física i  personal. El retorn és una concessió al cansament. Ara la seva família no són només son germà i la seva cunyada, sinó també dues nenes.

Poc després, la família és morta pels comanxes. Només una nena, Debbie, sobreviu raptada pels indis. Aleshores Ethan emprèn la recerca de la nena. L’acció, iniciada al 1868 a Texas, transcorre durant molts anys a través de diversos territoris fins tornar a convergir als escenaris inicials, amb el corresponent atac als comanxes agressors i l’alliberament de la nena raptada, convertida ara amb una bella jove (Natalia Wood). La noia quedarà en mans d'una família, però una vegada més, Ethan ha perdut el que alguna vegada havia estat casa seva: ja no li queda ningú.

Té especial importància la música de la pel.lícula. Un vell bals de sud, Lorena, representa el desig d’una llar i unes arrels. D’altra banda, el tema the searchers s’hi contraposa, sonant tan al començament com al final, d’acord amb el moviment circular del relat. Això queda accentuat amb el enquadraments d’una porta que s’obria al començament, per acollir el genet errant, i d’una altra que es tanca al final, amb el significat que el protagonista, després d’haver dut a terme la seva missió, quedava exclòs de la nova família de Debbie. El destí d’Ethan sembla ser el de cavalcar per sempre més. És la figura del desarrelat per la fatalitat del destí. Una nova societat, un nou país ha sorgit com a producte dels nous temps, un temps al qual Ethan ja no pertany.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada