diumenge, 13 de maig de 2012

UNA DE "L'OESTE": WESTERN I IDEOLOGIA (XV)


III.2.- LA LÍRICA AL WESTERN: L'ENYOR I EL DESARRELAMENT (4)


Hi ha força coses a comentar d’aquest film. La insolidaritat n’és certament una. El conflicte del marshall és que sap que amb una mena de gent com els qui l’esperen no hi ha possibilitat d’acord. No és el seu sentit heroic o èpic de la vida, ni el sentit del deure. Al capdavall ja no és marshall, o deixarà de ser-ho en una hora tan aviat com marxi del poble. És senzillament que no vol viure sempre pendent que vingui algú al darrere disposat a disparar-te. Algú que saps que, tard o d'hora, vindrà.
 
Kane ho entén així i decideix quedar-se: és ell qui ha de resoldre el seu problema, però aquest problema li havia vingut de la mà del seu càrrec, sheriff de Hadleyville, per al qual havia estat elegit anys abans pels seus ciutadans amb l’encàrrec que pacifiqués el poble. En fer-ho, en no caure en corrupteles o traicions, senzillament, en haver-se comportat honestament profesionalment i personalment s’havia guanyat l’odi d’alguns als qui havia enviat a la presó, malfactors que fins aleshores vivien d’atemorir el poble. Quan els necessita, Kane busca l’ajuda dels seus conciutadans, els demana que li tornin només una part del que havia fet per ells, però l’únic que troba és la sordina, la mesquinesa i la covardia -només un vell tolit estava disposat a ajudar-lo-.
 
El tema de la insolidaritat en una societat individualista, que deixa la gent abandonada a la seva sort, sense el més mínim besllum d’esperança d’ajuda, és el cas del marshall Kane a High Noon; una denúncia de la hipocresia i la mesquinesa que s’amaga sota uns valors i una pràctica social centrada en la competitivitat i l’individualisme. Una denúncia corrosiva, en definitiva, dels valors sobre els quals s’ha assentat la societat americana.

A l’abril del 1951, Carl Foreman, el guinosta, havia rebut una citació per declarar davant del comité d’activitats antiamericanes, el sinistre tribunal Maccarthy. Això havia incrementat l’interès que el film reflectís la caça de bruixes. Anys després, Foreman va confesar que s’havia sentit com el personatge de Gary Cooper a la pel.lícula. Va comparèixer davant dels investigadors el 24 de setembre, en ple rodatge, i després es va deslligar de la companyia productora i se’n va anar a Anglaterra. No se’l va acreditar com a productor del film, tot i que sí com autor del guió.

Volem insistir encara una mica més sobre High Noon. -. Sembla com si es reivindiqués també el gènere del western com a possible cinema de prestigi- No hi ha cavalcades, les escenes d’acció són del tot escasses -només l’enfrontament final-, i tota la trama dóna una clara preeminència a l’enfoc psicològic i social. La pel.lícula, a més, recrea una atmosfera propera a la del neorrealisme italià. Finalment, els continguts antimaccarthistes van suscitar l’entusiasme dels sectors progressistes. Molt aviat el film va accedir a la condició de clàssic del gènere.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada