Cròniques grotesques: el Consell de Garanties Estatutàries

Si hi ha algun àmbit encara més desprestigiat que el de les institucions polítiques, sens dubte és el de les metapolitiques. En aquest domini n'incloc algunes que no ho serien stricto sensu, com ara el Senat -atesa la seva nul·la incidència real en la praxi política-, igual que alguna altra que si que ho seria, però que no la incloc perquè a la pràctica no actua com a tal, sinó com a institució manifestament política, i fins i tot polititzada, com ara el TC. En qualsevol cas, la institució "metapolítica" de la qual tinc avui alguna cosa a dir és el Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya, d'ara endavant CGEC. Una instància creada per l'Estatut, amb poc temps de funcionament ara per ara, però que ja s'ha distingit per un biaix ideològic i un servilisme cap al poder que l'empara que en res té que envejar el TC espanyol. Això sí, amb càrrega elèctrica oposada. Vejam si no.

Aquesta egrègia institució acaba de proclamar que la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2012, vulnera la Constitució espanyola i envaeix competències de l'Estatut de Catalunya. En principi hom podria pensar que la vulneració de la Constitució és precisament la invasió de competències estatutàries, però no. Sòn totes dues coses, una i l'altra. Doncs bé, resulta que la vulneració de la Constitució espanyola, en defensa de la qual surt ara el CGEC, consisteix en la possibilitat de modificar els convenis laborals col·lectius unilateralment per part de l'empresa, perquè això, afegeix, suposa modificar les condicions laborals dels treballadors; unes condicions que ningú es pot arrogar la facultat de modificar unilateralment.

Parlant en plata: el CGEC ens està dient que si el conveni del sector marca un horari laboral determinat i unes retribucions salarials concretes, el que no pot fer l'empresari és aixecar-se un bon matí i augmentar l'horari un 16% i reduir el salari un 5%, per exemple. Molt bé! realment cal aplaudir el CGEC pel seu pronunciament contra la legalització de l'estrafa i de l'engany. Però ai las! ens està fent trampa. Per llurs fets els coneixereu, diu l'Evangeli -cita molt adient en aquestes dates-, i en els fets cal buscar-hi un recorregut coherent. Això és el que fa respectable una institució. I tot indica, malauradament, que el CGEC no és massa coherent. Perquè el seu problema no sembla que sigui la legalització de la trampa, sinó qui pot ser el trampós. Vaja, que segons qui sigui el que diu "d'allò en què vam quedar, res de res, oblida-te'n" pot semblar-li comprensible al nostre CGEC o del tot inadmissible. Que curiós! oi?

Perquè aquest mateix CGEC no fa ni un mes que va donar un ràpid i entusiasta vist-i-plau a la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya (LAC), una llei en la qual es consagrava el dret de la Generalitat a revocar els acords que ella mateixa havia subscrit amb els seus propis funcionaris. És a dir, si es tracta del govern de la Generalitat, sí que pot fer trampa; si és qualsevol altre, aleshores no. O també: si es tracta d'empitonar funcionaris, ja està bé, però a ningú més.

Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya retallen el sou als funcionaris en un 5%. I si a sobre ets docent a l'ensenyament públic, l'horari fix t'ha augmentat en un 16%. I quan el govern trampós del Sr. Mas va presentar aquests pressupostos i la corresponent LAC al Parlament de Catalunya, grups polítics tan diferenciats com Ciutadans i Solidaritat, van aconseguir forçar l'enviament d'aquesta LAC al Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya. I què va dir el CGEC? Doncs just en el termini mínim que tenia per a pronunciar-se -no es va demorar ni un dia més-, va ratificar l'estafa i el robatori que el govern del Sr. Mas ha perpetrat amb els funcionaris. El mateix que ara diu que el govern espanyol del Sr. Rajoy no ho pot fer amb els treballadors perquè vulnera la Constitució espanyola i l'Estatut de Catalunya. D'això se segueixen directament dues conseqüències.

Primera: segons el CGEC, als funcionaris de l'ensenyament públic se'ls pot retallar el sou i augmentar l'horari lectiu. En canvi, i per exemple, als treballadors de l'escola privada concertada -pagats amb diner públic- no. A aquests no perquè això vulneraria drets fonamentals (quins collons!).

Segona: El CGEC només reconeix el dret a estafar i a robar a qui li paga perquè li rigui les gràcies: el Sr. Mas i el seu govern. Això sí, el Sr. Mas només li pot robar i estafar a un sol col·lectiu, el dels funcionaris públics, a ningú més. Com a mínim, això no es pot negar, el CGEC estableix les regles del dret a l'estafa. Una autèntica regulació del segon ofici més vell del món. Com quan la Conselleria d'Agricultura ens diu quines espècies es poden matar (caçar?) i quines no. N'hi ha de protegides i n'hi ha que no. Oi que ens entenem?

Una última cosa. Si tenim en compte que el que pugi dir el CGEC sobre inconstitucionalitat els entrarà per una orella i els sortirà per l'altra als seus congèneres del TC, és sorprenent que hagin optat talment per pronunciar-se i cobrir-se de vergonya i de ridícul com ho han fet. I després es queixen de la desafecció...  Apa, a cagar a la via!